La precarietat laboral de les dones i les dificultats per a la conciliació

Per a moltes dones les jornades laborals no acaben ni a les 5, ni a les 6 o a les 8 de la tarda. Després de sortir del centre de treball toca anar a recollir els nens al col·legi, portar-los al parc, banyar-los, cuinar el sopar, ficar-los al llit… I l’endemà tornada a començar aixecant-se abans per poder preparar l’esmorzar de tots, i amb unes ulleres que delaten que una altra vegada gairebé no vas dormir perquè el bebè no parava de plorar. Amb presses els portes al col·legi, i després vas de tornada al teu altre treball. D’aquesta manera, per a les dones la jornada pot arribar a estendre’s les 24 hores del dia.

Encara que sembla haver-hi més homes que es responsabilitzen de les tasques de cures, la realitat és que aquestes segueixen recaient principalment sobre les dones. Solament fa falta posar sobre la taula algunes dades. Per exemple, les estadístiques de la Seguretat Social del passat any, mostraven que, encara que un 85,7% dels pares van accedir als 15 dies de permís de paternitat, solament l’1,87% van prendre algun període de la part transferible del de maternitat. La legislació contempla un permís de maternitat de 16 setmanes, de les quals les sis primeres són obligatòries que les exerceixi la mare i els deu restants poden repartir-se. La realitat és que en la pràctica més del 98% d’aquests permisos els exerceix exclusivament la mare.

D’altra banda, majoritàriament són elles les qui han d’adaptar-se a pitjors condicions de treball o fins i tot a perdre el mateix per poder fer-se càrrec dels fills o d’algun familiar dependent. Segons la EPA (Enquesta de població activa) el 72% dels contractes a temps parcial van ser ocupats per dones l’any 2014. Són elles les qui solen demanar reduccions de jornada per fer-se càrrec dels fills, obtenint així sous més baixos. No podem oblidar que la bretxa salarial entre homes i dones se situa actualment a més del 24%.

Augmenta la discriminació laboral cap a les dones per ser mares

Amb les consecutives reformes laborals del PSOE i del PP les condicions laborals estan fregant límits d’extrema precarietat. Retrocedeixen els drets dels i les treballadores, augmenten els contractes temporals i a les empreses els resulta més fàcil efectuar acomiadaments al seu antull. La possibilitat de poder tenir un treball estable és cada vegada més llunyana. Durs atacs cap a la classe treballadora que es descarreguen amb més força contra les dones.

Encara que legalment estigui prohibit acomiadar a una dona per estar embarassada, la crua realitat és que almenys més d’un 25% de dones perden el seu treball per aquest motiu, segons dades d’estudi recent de l’Institut de Política Familiar.

Ara les empreses tenen majors facilitats per al·legar qualsevol altre motiu d’acomiadament, o senzillament per no procedir a la renovació del contracte. I si no les acomiaden directament, senzillament exerceixen l’anomenat “mobbing maternal” per “convidar-les” al fet que abandonin el seu lloc de treball. Es calcula que 9 de cada 10 dones ha sofert algun tipus d’assetjament o pressió en quedar-se embarassada o demanar una reducció de jornada.

Les retallades en els serveis públics intensifiquen les tasques de cures per a les dones

Amb la crisi econòmica s’ha desenvolupat un greu desmantellament dels serveis públics a causa de les retallades en educació, sanitat, serveis socials i el fracàs de la Llei de Dependència.

Són les dones els qui invisiblement en les seves llars es fan càrrec dels fills i filles que no poden portar a l’escola bressol, dels familiars malalts que van fer fora ràpidament de l’hospital, o dels avis i àvies que ja no poden pagar-se la seva residència.

Per si no fos poc, han de fer enormes esforços per afrontar aquest pes amb menors ingressos, a causa dels salaris cada vegada més baixos i l’augment de l’atur. Moltes es veuen obligades a retornar per complet a la llar, o a fer tots els malabarismes possibles adaptant-se a treballs extremadament precaris.

La qüestió de la conciliació de la vida laboral i familiar als debats polítics

Davant els efectes cada vegada més devastadors provocats per la crisi, veiem com comencen a emergir els sectors més oprimits de la societat com són les dones. En els últims mesos vam poder veure diverses mobilitzacions als carrers contra la violència masclista o la desigualtat laboral.

És així, que ja van ressorgir nombrosos debats de part de tots els partits polítics en les eleccions generals del 20D, on la crua realitat per la qual passen moltes dones no va poder passar desapercebuda.

Debats que no estan exempts de la campanya electoral cap al 26J: tots els partits parlen sobre la qüestió de la conciliació laboral i familiar. Des de diferents perspectives proposen mesures com la racionalització d’horaris, estimular la corresponsabilitat entre homes o dones, i augmentar els permisos de maternitat i paternitat.

Des del PP es van proposar retocar i millorar el seu programa referent de cara a les pròximes eleccions. No obstant això, és insòlit escoltar-los parlar de conciliació, tenint en compte que en aquesta última legislatura van imposar les pitjors retallades i ajustos, al costat d’altres mesures com l’intent de denegar un dret tan bàsic l’avortament legal.

Per part del PSOE parlen hipòcritament de “polítiques d’igualtat”, però a cap moment nomenen que ells són els predecessors d’aquestes retallades i de l’actual Reforma laboral. Des de Ciutadans plantejaven diverses mesures per a la racionalització dels horaris. Però ràpidament es destapa el seu rostre més neoliberal i masclista: una periodista li va preguntar a Albert Rivera sobre la conciliació i ell va respondre que “la vida no acaba a les 6 de la tarda”- fent referència al fet que després d’aquest horari també s’ha de treballar. Un comentari molt criticat a les xarxes socials.

La proposta més progressiva és la de la coalició d’Units Podemos, ja que a l’actual programa proposen augmentar i igualar els permisos de paternitat al de maternitat, o derogar l’última reforma laboral. No obstant això, segueix sent un programa molt limitat i que fins i tot va estar qüestionat per les mateixes organitzacions de dones del grup. D’altra banda, no podem obviar les àmplies cessions que la formació va estar disposada a realitzar en el seu intent de pactar amb el PSOE, entre les quals s’acceptava la Reforma Laboral del 2010, es retrocedia en l’augment dels permisos de paternitat o la dotació de recursos per a la Llei de Dependència.

Davant la qüestió de la conciliació laboral no solament és important plantejar mesures que facilitin la corresponsabilitat entre homes i dones, sinó també qüestionar de fons el motiu pel qual totes les tasques de reproducció i de cures segueixen romanent en l’àmbit privat de les llars. És necessari posar sobre la taula i visibilitzar que són les dones els qui supleixen totes aquelles tasques de les quals l’Estat no es fa càrrec.

Per poder arribar a una igualtat real i a l’emancipació de les dones, és indispensable atacar de soca-rel les bases d’un sistema capitalista, que, al costat del patriarcat, esclavitza a milions de dones en les seves llars per estalviar-se de pagar aquesta gran “fàbrica invisible”.

(ver versión en castellano)