Dona i revolució: l’experiència del segle XX per pensar el segle XXI

Dona i revolució: l’experiència del segle XX per pensar el segle XXI

La revolució de 1917 provocar una explosió de conquestes importants quant als drets per a les dones, que no existien abans de la revolució ni a cap altre país d’Europa. Per a les bolxevics i els bolxevics, l’emancipació de les dones era una tasca central de la revolució.

Com deia en l’article Pensar el “impossible”: les conquestes de les dones en la Revolució russa, existeix un fort prejudici en sectors del moviment feminista sobre el marxisme i la seva estratègia d’emancipació de les dones. Un prejudici basat en les polítiques reaccionàries imposades sota el règim de Stalin, que van escombrar les conquestes traint els fonaments del marxisme.
L’experiència de la revolució russa és un primer gran pas per bussejar en el caràcter innovador i llibertari de les idees marxistes posades en la pràctica. Veurem algunes d’aquestes conquestes a grans pinzellades i com els debats es reactualitzen al segle XXI.

Sobre “l’esclavitud” de treball domèstic

Una de les grans conquestes i gran part de les tasques de la revolució era la qüestió del treball domèstic. La solució que van plantejar va ser la seva “socialització”, en considerar que l’alliberament de les dones depenia de l’autonomia econòmica i financera pel que fa als homes, amb l’objectiu d’aconseguir també la igualtat en l’esfera pública.

No obstant això, existeix un gran desconeixement sobre el pensament innovador del marxisme respecte a aquesta qüestió i els debats que brollaven en ple Estat obrer. Pel que gran part del moviment feminista, encara li retreu haver desvaloritzat o anul·lat la qüestió de el “treball domèstic i de cures” en el seu pensament; el que el marxisme denomina “treball reproductiu”.

Contràriament, va sorgir un tema clau després de la revolució d’Octubre. Alejandra Kollontai, la primera dona a ocupar un ministeri, com a Comissària del Poble per a la Seguretat Social entre 1917 i 1918, deia que “la costura, la neteja i el rentat s’havien de transformar, sota l’Estat obrer, en branques de l’economia com la metal·lúrgica o la mineria”.

Inessa Armand, lluitava per acabar amb la “esclavitud domèstica”. En un Congrés de Dones Obreres i Camperoles de 1918, va sentenciar, “Sota el capitalisme, la dona obrera ha de suportar la doble feina de treballar a la fàbrica i després realitzar les tasques domèstiques en la llar. No solament ha de fornejar i teixir per al patró, sinó que també ha de rentar, netejar i cuinar per a la seva família. Però avui és diferent”.

Però aquest problema no era només una preocupació de les dones marxistes. El propi Lenin deia que, “La veritable emancipació de la dona havia d’incloure no solament la igualtat, sinó també la conversió integral del treball domèstic al socialitzat”. També León Trostsky va dir que quan el “rentat estigués fet per una bugaderia pública, l’alimentació per un restaurant públic i la costura (…) el llaç entre marit i dona seria alliberat de tot factor extern i accidental”.

És a dir que, a diferència de sectors del feminisme que actualment plantegen que la clau és una “nova divisió de tasques” dins de la família amb més responsabilitats per als homes, les teòriques i teòrics bolxevics buscaven transferir el treball domèstic privat, a l’àmbit públic.

Què lluny estem sota el sistema mundial actual, de solucions com aquesta, ja que als capitalistes es nodreixen de milions de dones al món, “esclaves” de les tasques de la llar. Per això avui, podríem exigir demandes en aquest sentit, com que l’Estat i les empreses garanteixin guarderies gratuïtes per a les dones treballadores. O residències gratuïtes per a la cura de persones depenents.

Aquest debat és molt actual, quan es converteix en un gran “drama” per a la majoria de les dones, per exemple de l’Estat espanyol, on les residències per a majors són un veritable negoci capitalista sent impossible ser pagades per les famílies de la classe treballadora. La translació del que hauria de ser públic cap al privat, producte de les retallades, precaritza enormement la vida de les dones en les llars obligades a cuidar de les persones majors en condicions de pobresa i precarietat. Moltes d’elles es veuen obligades a deixar de treballar, “tornar a la llar” per cuidar dels fills o els ancians.

Sobre la prostitució i la ‘moral sexual’

Una altra gran qüestió és el complex debat actual sobre la prostitució, que també es va despenalitzar durant la revolució d’octubre. Solament prendrem un aspecte del debat sobre el que planteja part de la intel·lectualitat del moviment feminista, quan acusa al marxisme de plantejar una sortida abolicionista fonamentada en prejudicis moralistes.

Impossible abastar aquest debat en aquest article, però sí deixar plantejat, com en diversos articles, que “Lluny de la consideració burgesa de la prostitució com un escàndol moral, Kollontai, fèrria defensora de l’alliberament de la sexualitat i de la idea que havia de ser la classe obrera la que avancés en la conquesta d’una nova moral sexual capaç de trencar amb el puritanisme i la monogàmia tan funcionals al patriarcat capitalista, va considerar la prostitució una institució que condemnava a les dones pobres i que a més era totalment contraria a la idea socialista de l’amor lliure, entre iguals, per estar fortament vinculat a una relació comercial”.

Per tant, la lluita contra la institució de la prostitució s’exercia a través de la defensa del dret de les dones a gaudir del desig sexual igual que ho fan els homes, sense renunciar a la solidaritat i la igualtat entre ells. Si la prostitució és una realitat que sorgeix amb la societat de classes, i que s’estén a nivell mundial gràcies a la confluència entre patriarcat i capitalisme, és una utopia pensar que podrà desaparèixer dins del sistema econòmic que la produeix.

Alhora entenent que de res serveix la persecució ni la criminalització de les dones que es troben en situació de prostitució; pel que és necessari acabar amb la situació de pobresa o precarietat en la qual es troba una gran part de les dones treballadores i que cada dia empenyen a més dones i joves a la prostitució. I que existeix un gran comerç mundial que són les xarxes de tracta.

Per aprofundir més en l’actualitat d’aquest debat: Regulació o Abolicionisme? Un debat que no té només dues posicions excloents, d’Andrea D’Atri.

Sobre l’amor lliure i la llibertat sexual

Tots aquests van ser grans debats que es posaven en pràctica en el nou Estat obrer, al costat de l’amor lliure i la sexualitat. Va ser Alexandra Kollontai qui va fer les primeres elaboracions sobre la dona nova, l‘amor lliure i la revolució sexual. Sobre les noves relacions sexuals i afectives que havien de començar a definir-se en el si de la revolució, dedicant a l’amor i la moral molts dels seus escrits.

Respecte a l’homosexualitat, “La legislació soviètica declara l’absoluta no interferència de l’Estat i la societat en les qüestions sexuals. (…) Respecte a l’homosexualitat, sodomia i altres formes de plaer sexual, que en la legislació europea són qualificades d’ofenses a la moralitat, la legislació soviètica les considera exactament igual que el que es coneix com a relació ’natural’”. Així, els bolxevics van derogar les lleis en contra de l’homosexualitat al desembre de 1917, mig segle abans que els primers països capitalistes a fer-ho.

Actualment s’ha avançat en lleis de reconeixement per a persones LGTBI. Però aquesta igualtat davant la llei es contradiu amb la igualtat davant la vida enfront de la brutal discriminació que sofreixen als centres d’estudi i de treball, en cops i abusos als carrers dels quals se serveix el sistema patriarcal i homòfob, en la intromissió de l’Església i la moral burgesa que tenyeix a totes les institucions del sistema capitalista.

L’avortament

El dret a l’avortament legal i gratuït també es va conquistar a Rússia per primera vegada en la història, el 18 de novembre de 1920, quan Alexandra Kollontai va promoure un decret que ho declarava com un dret lliure i gratuït. Passat un segle, avui seguim lluitant per aquest dret en gran part del planeta. I milers de dones moren en avortaments clandestins.

Pels drets de les dones traballadores

Van ser moltes les Dones Combatents en els dies de la Gran Revolució d’Octubre, dedicades incansablement a la tasca apassionant d’organitzar a les dones treballadores i lluitar pels seus drets.

A pocs dies de la presa del poder, el Partit Bolxevic va organitzar el Primer Congrés de Dones Treballadores de tota Rússia, en l’Alexandra Kollontai va tenir un rol destacat i on es va resoldre crear comissions d’agitació i propaganda que més tard es van transformar en la Secretaria de la Dona.

També Inessa Armand va apostar per una propaganda accessible per a les treballadores amb menys coneixements. En 1920 escrivia que “Sota el règim burgès es priva a l’obrera dels escassos drets polítics que s’atorguen a l’obrer. A la fàbrica, en el taller, està encara més oprimida, més explotada que l’obrer, perquè el patró usa el seu poder per oprimir-la no solament en la seva qualitat de proletari, sinó també per infligir-li tot tipus d’ultratges i violències per ser dones”.

Una altra de les més grans dones revolucionàries marxistes dedicada a aquesta tasca a nivell internacional, va ser l’alemanya Clara Zetkin, organitzadora de les dones treballadores i socialistes. Al llarg de tota la seva vida va denunciar l’opressió de la dona treballadora en el capitalisme i va defensar els drets de les dones treballadores.

La nostra lluita actual contra la bretxa salarial entre homes i dones o per “igual salari per igual treball”, ja la plantejaven aquestes dones un segle enrere. La seva activitat es va centrar en l’organització de la internacional de les dones treballadores i socialistes. Fins a l’esclat de la primera guerra mundial, va participar a cada congrés de la II Internacional lluitant pels drets de la dona i en una decisiva batalla contra el reformisme de la socialdemocràcia.

Les conquestes de la revolució traicionades pel règim de Stalin

Al costat de totes aquestes conquestes es va garantir el dret al divorci, es va eliminar el status d’inferioritat legal de les dones. També van arrasar contra el privilegi masculí sobre la propietat i l’herència eliminant la figura jurídica de “fill legítim”, i tots els fills nascuts dins o fora del matrimoni tindrien els mateixos drets.

Sota el règim de Stalin totes aquestes conquestes van retrocedir. Es va prohibir l’avortament quan Stalin va declarar en 1936 que “L’avortament que destrueix la vida és inadmissible al nostre país. La dona soviètica té els mateixos drets que l’home, però això no l’eximeix del gran i noble haver de que la naturalesa li ha assignat: és mare, dóna la vida”. També es va condemnar la prostitució i es va criminalitzar l’homosexualitat. Tot això, acompanyat amb la reproducció dels estereotips tradicionals de les dones com a mares dedicades a la llar i l’exhaltació de la família, a través de la propaganda de l’Estat.

El 1944 s’augmenten les assignacions familiars, es crea l’ordre de la “Glòria Maternal” per a la dona que tingués entre set i nou fills i el títol de “Mare Heroica” per la qual tingués més de deu. El 1953 ens trobem amb legislació sobre drets de la mare i el nen en la Unió Soviètica, reivindicant el rol de la família assenyalant que, “Precisament la família assegura les condicions normals per al naixement i l’educació dels fills, crea les premisses més favorables perquè la dona compleixi amb el seu noble i alt deure social de mare”.

Aquesta és l’arrel dels enormes prejudicis actuals contra el marxisme. L’estalinisme va embrutar aquestes grans idees i en la pràctica va significar una veritable ruptura amb l’estratègia emancipadora del marxisme. Res més lluny del pensament revolucionari que, des dels temps de Marx i Engels, va plantejar els veritables orígens i funcions de la família, denunciant l’opressió que s’exerceix sobre les dones i plantejant la seva abolició al costat de la propietat privada.

Els qui a Stalin es van oposar, van defensar el marxisme netejant-lo de les pràctiques reaccionàries que van trair la revolució bolxevic. Per això va massacrar, va empresonar i va perseguir a milers dels seus opositors, com a les valeroses dones oposicionistes al règim stalinista com Eugenia Bosch, Nadejda Joffe o TatianaMiagkova.

Les dones feministes socialistes de Pan y Rosas ens inscrivim en aquesta tradició. Els debats són múltiples i negar-se a reactualizar-los per la realitat actual, seria d’un dogmatisme reduccionista, contrari a les idees alliberadores de les grans dones marxistes. Però negar aquestes grans experiències seria condemnar-nos a començar de zero.

 

ver versión en castellano

Per a profunditzar: PART I: Pensar lo “imposible”: las conquistas de las mujeres en la Revolución rusa.

*Part II, escrita en base a la ponència de la xerrada de Pan y Rosas, “Mujer y Revolución rusa”, Barcelona, 7 de març de 2017.

Bibliografía de Consulta:
D’Atri, Andrea, Pan y Rosas, Pertenencia de género y antagonismo de clase en el capitalismo, Buenos Aires, Ediciones IPS, 2013.
Goldman, Wendy, La Mujer, el Estado y la revolución, Buenos Aires, Ediciones IPS, 2010.

Cynthia Lub

Historiadora y trabajadora precaria, Barcelona.

View more articles Subscribe
comment No comments yet

You can be first to leave a comment

mode_editLeave a response

Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person. Required fields marked as *

menu
menu