El Show de Cremades, el masclisme a l’industria de l’espectacle

El Show de Cremades, el masclisme a l’industria de l’espectacle

Catalá

El monologuista Jorge Cremades visitarà Barcelona els dies 9 i 10 de juny per a presentar un dels seus shows al Teatre Borrás. Des de Pan y Rosas volem denunciar el masclisme i la LGTBIfòbia present en els seus diàlges.

Aquest “humorista“ no és l’únic que perpetua la imatge misògina de la dona a través els seus acudits. Si analitzem els programes televisius o les cançons que sonen durant un programa de ràdio, podrem comprovar que aquests tampoc estàn exemptes de masclisme.

Vivim en una societat masclista, pel qual no és d’estranyar que això es reprodueixi constantment des de l’indústria d’entreteniment generalista, la que potencia el masclisme i l’LGTBIfòbia en els humoristes que contracta, però també en els cantants o presentadors de televisió.

D’aquesta manera, l’indústria de l’espectacle, amb aliança amb polítics i multinacionals, es lucra i beneficia a base de maquillar d’humor la reproducció de tòpics masclistes, perpetuant i normalitzant així les violències masclistes i la LGTBIfòbia sobre aquest fet.

Per això, els acudits de Cremades, juntament amb els d’un gran nombre de comediants, són perillosos i formen part dels anomenats “micromasclismes“, els quals són difícils de detectar perquè són violències masclistes invisibles i molt normalitzades per la societat.

Aquestes violències més simbòliques, a la vegada són un símptoma del fet que seguim vivint en una societat patriarcal, la mateixa en la que se’ns maltracta, se’ns agredeix, se’ns viola, i en última instància, se’ns assassina.

A més a més, resulta preocupant que la major part del públic de Cremades el formin joves adolescents, que moltes vegades assimilen els missatges misògins continguts en els acudits i els reprodueixin en les seves relacions sexoafectives, donant lloc a relacions basades en l’amor romàntic patriarcal en el que es poden arribar a produir molts abusos.

Però els acudits i monòlegs misògins de Cremades no ens són estranys, sinó que al contràri, són totalment coherents amb el que expressa de manera pública en diferents ocasions.

És important destacar el que va dir en una de les seves entrevistes més sonades al dari El Español, on deixava anar perles tals com “Hay mil casos de mujeres que hacen cosas hembristas, ¿no?”, “Tengo amigas que son lesbianas y tengo que ser su amigo, porque no puedo hacer otra cosa” o “Hay estadísticas que dicen que realmente hay más violaciones a hombres que a mujeres, y de eso no se habla.”

Considerem que qualsevol mostra de masclisme s’ha de combatre des de les organitzacions i els partits d’esquerra junt a un moviment de dones independent de l’Estat i les seves institucions. Per una altra banda, considerem que Barcelona en Comú no sols ha de “pronunciar-se” en contra de tot tipus de violència masclista, un fet limitat perquè es queda en allò merament simbòlic i en simples declaracions d’intencions, sinó aixecar un pla que verdaderament es proposi enfrontar aquesta violència.

La precarietat labotal, l’atur i la pobressa que copeja a milers de dones també les ferma a situacions de violència de les quals els hi és impossible sortir. Tan sols a la ciutat de Barcelona hi ha més de 2.000 vivendes en mans de la banca. Avui es converteix en una qüestió de vital importància que aquets pissos es converteixin en pissos d’acogida per a les dones i els seus fills i filles víctimes de la violència masclista, sota l’autogestió de les organitzacions dones i sense presència judicial ni policial.

Cada cop són més les dones que es veuen obligades a deixar els seus treballs per a dedicar-se a la cura dels seus fills i filles o altres familiars dependents. Alhora la precarietat femenina no atura de augmentar. L’apertura de guarderies gratuïtes als centres de treball i estudi, així com la fi de les externalitzacions i la subcontratació que no fa altra cosa que extendre la precarietat entre sectors cada cop més amples de la classe treballadora i que afecta de manera més brutal a la juventut i a les dones, són passes indispensables en la lluita contra la violència masclista.

Des de Pan y Rosas condmnem qualsevol tipus de violència masclista, LGTBIfòbica, racista, etc., tant en l’indústria del espectacle com en la resta d’àmbits de la societat i animem a organitzar-se amb nosaltres per combatre juntes les desigualtats i les opressions capitalistes i patriarcals.

comment No comments yet

You can be first to leave a comment

mode_editLeave a response

Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person. Required fields marked as *

menu
menu