Clara Zetkin: la gran organitzadora de les dones obreres i socialistes

Clara Zetkin va denunciar la situació d’opressió de la dona treballadora en el capitalisme, va lluitar per tots els drets de les dones treballadores començant pel dret a igual salari per igual treball. També va combatre contra totes les restriccions que impedien a les dones fer política; va denunciar la hipocresia del matrimoni burgès i va advocar pel dret de la dona “a disposar de si mateixa”. Va estar a favor de la lliure decisió de les dones sobre l’avortament i l’anticoncepció, al que s’oposaven alguns dirigents del Partit Socialdemòcrata Alemany, i de l’educació laica i mixta. Va lluitar pel dret al vot, igual que altres dones feministes burgeses, amb els qui sempre va sostenir que calia “lluitar juntes, marxar separades” i va aconseguir que la socialdemocràcia alemanya fos el primer partit polític europeu que inclogués aquest dret al seu programa. Va ser Clara Zetkin qui va proposar que el 8 de març es commemorés el Dia Internacional de les Dones.

Quan els diputats socialdemòcrates van aprovar, al parlament, els crèdits de guerra que portarien a la carnisseria de la I° Guerra Mundial, Clara Zetkin al costat de la seva amiga, la revolucionària Rosa Luxemburg, i altres dirigents de l’ala esquerra van enfrontar aquesta traïció de l’adreça del partit. Tant Clara Zetkin com Rosa Luxemburg van sofrir la presó i l’exili durant la guerra, per defensar posicions antibelicistes. Això les porta a unir-se a Lenin, Trotsky i altres dirigents socialdemòcrates de diferents països que comparteixen el rebuig a aquest rumb que havia pres la majoria de la socialdemocràcia i advoquen per la formació d’una nova organització internacional, la Internacional Comunista.

Promptament, comença una amistat amb Lenin, qui li encarrega l’elaboració d’unes tesis per al treball polític entre les dones que seran confirmades a l’III° Congrés de la Internacional Comunista. Allí, Clara assenyalava que calia “admetre a les dones com a membres amb idèntics deures i drets que la resta dels membres en el partit i en totes les organitzacions proletàries (sindicats, cooperatives, consells de fàbrica, etc.)”, com també “combatre els prejudicis relatius a les dones en les masses del proletariat masculí, enfortint en l’esperit dels obrers i les obreres la idea de la solidaritat d’interessos dels proletaris de tots dos sexes.” Estava convençuda que el principi fonamental del treball polític entre les dones havia de ser la “agitació i propaganda per mitjà dels fets”. Amb això es referia a “l’acció per despertar la iniciativa de l’obrera, per destruir la seva falta de confiança en les seves pròpies forces i, mobilitzant-les en el treball pràctic en el domini de l’organització i de la lluita, per ensenyar-li a comprendre per mitjà de la realitat que tota conquesta del Partit Comunista, tota acció contra l’explotació capitalista, és un progrés que alleuja la situació de la dona.”