Avortaments segurs i avortaments clandestins, una diferència vital

Avortaments segurs i avortaments clandestins, una diferència vital

Existeixen dos mètodes avortius segurs, realitzats en hospitals o centres adequats per a això: l’avortament farmacològic i l’avortament quirúrgic, que depenen de la setmana d’embaràs en la qual es trobi la dona.

Fins a la setmana 7 l’avortament farmacològic és molt efectiu. L’ús abortiu de la mifepristona, fàrmac conegut com RU-486 es va aprovar per primera vegada l’any 1988 a França. Es pren juntament amb el misoprostol, un altre fàrmac abortiu, amb una diferència de 24-48 hores entre una i una altra pastilla. La presa de tots dos té una efectivitat molt alta, d’un 97%.

Aquest tipus d’avortament produeix unes enrampades similars a l’intens dolor que pateixen algunes dones durant el seu període menstrual i un sagnat vaginal que pot complicar-se a una hemorràgia que posi en risc la vida de la dona sotmesa a aquest avortament. Una altra de les greus complicacions que poden donar-se és una infecció vaginal, que pot manifestar-se en forma de febre o de manera més encoberta.

L’avortament incomplet és una altra de les complicacions que pot donar-se. Això significa que el producte de l’embaràs no ha estat expulsat per complet, per a això serà necessari que es completi l’avortament en un centre mèdic.

Per això és tan important que les dones que vulguin practicar-se aquest tipus d’avortaments disposin d’un centre sanitari en condicions per ser ateses. L’ús de mifepristona i misoprostol sense control sanitari pot implicar greus conseqüències en pacients amb problemes d’anèmia o alteracions de la coagulació, per posar algun exemple.

Moltes dones que no poden accedir a un avortament segur i gratuït utilitzen solament el misoprostol, sovint comprat al mercat negre. Es comercialitza sota el nom de Cytotec, que és conegut com “la Ru de les pobres”, un fàrmac per a la prevenció d’úlceres gastrointestinals. L’ús únicament del misoprostol sense la combinació de la mifepristona redueix l’eficàcia a un 80%. A més el fet d’usar-ho sense supervisió mèdica i amb desconeixement dels signes d’alerta pot derivar en greus complicacions que en ocasions donin lloc a la mort de la dona.

Existeixen pàgines com: womenonwaves.org i womenonweb.org que proporcionen informació sobre els avortaments farmacològics així com també faciliten a les dones que així ho desitgin la possibilitat de dur-los a terme, proporcionant-los els fàrmacs i/o posant-les en contactes amb professionals sanitaris.

A partir de la setmana 9 d’embaràs l’avortament farmacològic no és recomanable perquè la seva efectivitat es redueix considerablement. Així la dona podria triar entre avortament farmacològic i quirúrgic segons les seves necessitats fins a aquesta setmana.

Per a avortament quirúrgic abans de les 12 setmanes es poden utilitzar dues tècniques:
El mètode Karman, dilatació i aspiració, consisteix en la dilatació del coll uterí i posterior aspiració del contingut de l’úter. Normalment es realitza mitjançant anestèsia local encara que també pot fer-se per anestèsia general o sedació. Aquesta intervenció dura al voltant de 10 minuts.

O mitjançant legrat instrumental que consisteix en la dilatació del coll uterí i posterior introducció de la legra que permet el gratat de la cavitat uterina i buidament de la mateixa. Es realitza també mitjançant anestèsia local, general o sedació.

Entre la setmana 13 i 15 s’utilitza una tècnica similar a l’explicada anteriorment de dilatació i aspiració amb algunes modificacions. S’aplica una medicació en el coll de l’úter per estovar-ho i dilatar-ho. Igual que el mètode anterior es pot utilitzar anestèsia local, general o sedació.

Entre la setmana 16 i 19 s’utilitza el mètode de dilatació i evacuació. Consisteix en la preparació prèvia de l’úter perquè la seva dilatació sigui més fàcil i posterior buidament mitjançant instrumental quirúrgic. Aquesta tècnica dura entre 10 i 30 minuts i es realitza amb anestèsia general o sedació.

Finalment estaria l’avortament farmacològic tardà o induït que s’utilitza en les setmanes 19 i 20 en el qual es dilata el coll uterí fins a produir l’avortament. Es realitza mitjançant anestèsia general o sedació.

Recordem que la llei en l’Estat Español permet avortar lliurement fins a la setmana 14 i sota tres causals fins a la setmana 22. Encara que aquesta legislació exclou a les joves menors d’edat que solament poden fer-ho amb consentiment dels seus pares o un tutor i a les dones immigrants que estan excloses del sistema públic de salut
La veritat és que a dia d’avui al voltant de 50 mil dones segueixen morint cada any a tot el món a causa dels avortaments clandestins, sent aquesta la primera causa de mort a Amèrica Llatina. I altres vuit mil milions sobreviuen amb afectacions que els causen incapacitat temporal o per a tota la vida.

Si fem un cop d’ull ràpid a internet podem veure recomanacions per avortar amb “remeis casolans”. El que oculten aquestes receptes és el perill que s’amaguen després d’elles. Analitzem les més comunes.

La rude (ruta chalepensis o ruta graveolens) és la planta amb propietats abortives més coneguda que s’ingereix en forma d’infusió. El problema és que la dosi perquè sigui efectiu l’avortament són dosis tòxiques per a la dona que la presa. Les complicacions que implica són danys en ronyó i fetge.

La menta poliol (mentha pulegium) provinient de la família de la menta. S’utilitza en forma d’extracte o d’oli. En l’antiguitat s’ha usat com a repel·lent de mosquits, estimulador de la menstruació i en altes concentracions com a abortiu. L’oli de menta poliol és altament tòxic. Ingerir-ho pot produir síncops, convulsions, coma, parada cardiorespiratòria, dany hepàtic agut, insuficiència renal i fallada multiorgànic que pot produir la mort.

Altres mètodes, enormement coneguts, utilitzats per produir avortaments insegurs són l’ús d’objectes punxeguts com a penjadors i agulles de teixir, la ingesta de lleixiu o aguarràs o la introducció d’herbes o injecció de solucions X en la vagina. Es pot apreciar a simple vista sense cap coneixement mèdic que són fruit de la desesperació.

La introducció d’objectes punxeguts per la vagina tals com a agulles de teixir i penjadors de roba amb la intenció d’esquinçar el sac amniòtic, lluny de produir un avortament, originen perforacions en l’úter i òrgans adjacents, com els intestins, que originin greus infeccions, que en els millors casos acaben amb l’extirpació de la matriu i en els pitjors amb una infecció generalitzada amb compromís d’òrgans vitals i tràgic desenllaç.

La ingesta d’altes quantitats de lleixiu o aguarràs, són mètodes sovint utilitzats per al suïcidi. Tots dos productes abrasen l’aparell digestiu originant hemorràgies digestives, infeccions generalitzades i amb alta probabilitat la mort de qui les consumeix.

També hi ha qui en comptes d’utilitzar aquests remeis acudeix a “consultes” clandestines per provocar-se avortaments en condicions molt poc higièniques. Moltes d’aquestes dones moriran en la improvisada taula d’operacions o poc després fruit de les complicacions que comentàvem anteriorment (hemorràgies, infeccions generalitzades, perforació de l’úter); les més afortunades sobreviuran amb seqüeles, tals com l’esterilitat.

Per evitar l’ús d’aquests aberrants mètodes, i les dramàtiques conseqüències que impliquen, és imprescindible defensar el dret a l’avortament segur, legal i gratuït del conjunt de les dones sense cap tipus de restricció per edat o origen.

Raquel Malvasia

Estudiante de medicina, Barcelona.

View more articles Subscribe
comment No comments yet

You can be first to leave a comment

mode_editLeave a response

Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person. Required fields marked as *

menu
menu