Aquest 25N, contra la violència masclista i al costat de les dones que lluiten a Amèrica Llatina

Aquest 25N, contra la violència masclista i al costat de les dones que lluiten a Amèrica Llatina

Una batalla que lliurem diàriament a tot el món contra un sistema capitalista i patriarcal que reprodueix tot tipus de violències cap a les dones joves, les treballadores, precàries, i immigrants

Els feminicidis: l’última baula d’una llarga cadena de violències de l’aliança criminal “patriarcat i capital”

A l’estat espanyol ja són 93 feminicidis en el que va del 2019 (feminicidio.net). Són l’aresta més brutal d’una cadena de violències masclistes com l’assetjament sexual en el treball o en els centres d’estudi, la precarietat, els desnonaments, les restriccions en el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït per a dones immigrants o la islamofòbia i el racisme.

En la precarietat laboral les dones estem sobrerrepresentades i amb una bretxa salarial que es multiplica en les pensions. A més, són milers les dones que, empeses per la precarietat i la pobresa, es troben en situació de prostitució. Tot això passa amb la complicitat de l’Estat capitalista i les seves institucions.

També ens trobem amb una educació sexista, homòfoba i marcada per la moral religiosa, sense una adequada educació sexual.

Enfrontem també la repressió i la violència de l’Estat, com la que s’està exercint contra dones activistes, contra el moviment català i la joventut que qüestiona algun dels seus pilars com la monarquia.

Davant el creixement de l’extrema dreta, lluitem per un moviment de dones independent de l’Estat, anticapitalista, antiracista i combatiu

Aquest 25N també sortim als carrers per manifestar-nos contra l’avanç de l’extrema dreta. El creixement electoral de Vox ha encès les alarmes del moviment de dones i les organitzacions que lluiten pels drets de les persones immigrants, i de les treballadores i treballadors. Fa uns dies la diputada de Vox a l’Assemblea de Madrid, Alicia Rubio, es referia al feminisme com un “càncer”, i proposava “classes de costura per a les dones com exercici d’empoderament”. El discurs “antigènere” que ja estava plantejant la dreta en general, radicalitzat pel partit d’Abascal.

Els acords tripartits Vox-PP-Cs proposen mesures reaccionàries, racistes, misògines, LGTBIfobes, espanyolistes i repressives. Però davant aquesta nova amenaça als nostres drets, és necessari evitar caure en la resignació del “mal menor”. El govern “neoliberal progressista” del PSOE en el qual participarà Unides Podemos diu defensar els drets de les dones, però mantindrà els reaccionaris acords amb l’Església, a la qual finança amb diners públics, mentre que no hi ha pressupost suficient per a un pla de finançament contra la violència masclista o implementar una educació sexual integral en l’educació pública. Serà un govern per defensar els interessos a la banca i l’ “equilibri fiscal” que exigeix Brussel·les, mentre milers de dones continuen sent desnonades per no poder pagar el lloguer. Un govern que mantindrà l’essencial de les reformes laborals que condemnen a milers de dones a la precarietat, mentre segueixen oberts els CIES (veritables presons per a immigrants).

Per això, aquest 25 de novembre des de Pa i Roses cridem a mobilitzar-nos de manera independent del règim i els seus partits, per exigir totes les mesures necessàries, perquè no volem que el moviment de dones sigui instrumentalitzat pels “neoliberals progressistes” i les ministres del PSOE com Nadia Calviño, que parla de feminisme (liberal) mentre garanteix els seus negocis a la banca i els grans capitalistes.

Avui més que mai és necessari aprofundir la mobilització del moviment de dones de manera independent, al costat de la classe treballadora i la joventut. Tenim la força per defensar els nostres drets i per anar a per més. Ja ho vam mostrar en les grans marxes contra Gallardón, en la gran vaga del 8M, en les manifestacions massives contra la justícia patriarcal i en la lluita de les treballadores com Les Kellys. Siguem milers als carrers per deixar clar que “No passaran” per sobre els nostres drets i que “Si toquen a una, ens organitzem milers!”.

En solidaritat amb les dones de Xile, Bolívia i de tota Amèrica Llatina. Per un feminisme internacionalista

En les últimes setmanes hem vist irrompre en diferents llocs del món veritables resistències indígenes, estudiantils, obreres i populars davant els governs neoliberals o els cops militars. És el que vam veure a l’Equador, des de fa un mes a Xile, Bolívia i també a Colòmbia. Les dones més pobres, les treballadores, pageses i les joves estudiants estan a la primera fila d’aquestes protestes, contra la repressió i les violències de l’Estat. Així hem vist a les dones i joves xilenes enfrontant-se als militars als carrers per tirar a baix el govern de Sebastián Piñera, i veiem a les dones bolivianes que s’enfronten al costat dels treballadors i pagesos al cop d’estat encapçalat per la reaccionària Jeanine Anéz.

Som internacionalistes, antiimperialistes i reivindiquem les lluites de les dones, les joves i les treballadores de tot el món. Ens solidaritzem amb les nostres germanes de Xile, Bolívia, Colòmbia i de tota Amèrica Llatina que avui demostren el camí per a frenar els avanços de la reacció.

Quines són algunes de les nostres reivindicacions contra la violència masclista?

Aquest 25N cridarem que ens volem vives, però també lliures. Lliures de tota explotació i opressió. I exigirem la implementació de les mesures necessàries contra la violència masclista i per prevenir els feminicidis:

•Més centres d’acolliment per a les dones i els seus fills i filles víctimes de violència. Garantits per l’Estat i sota l’autogestió de les organitzacions de dones i les treballadores, amb assistència professional i sense presència policial i judicial.
Pressupost per a plans d’igualtat i no per pagar el deute.

• Lluitem per comissions de dones i persones LGTBI en els centres de treball, en els centres d’estudi i en els sindicats, independents de les patronals, que abordin els casos d’assetjament sexual i laboral, i que exigeixin subsidis per a les treballadores que travessen situacions de violència.

• Separació efectiva de l’Església i l’Estat. La fi del Concordat i de les subvencions a l’educació religiosa.

•Educació sexual per decidir, anticonceptius gratuïts per no avortar i avortament legal, segur i gratuït per no morir, per a totes les dones.

• Despatologització de la transsexualitat. Exigim que es respecti la identitat de les persones trans en col·legis, instituts, universitats i centres de treball.

• Ja n’hi ha prou de precarietat laboral! La fi de la temporalitat, les externalitzacions i la precarietat laboral.

• No a la criminalització de les dones en situació de prostitució. Reconeixement del seu dret a autoorganizar-se. Habitatge i treball garantits per l’Estat per a les dones en situació de prostitució.

• Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIEs.

• Ja n’hi ha prou d’ingerència dels Estats imperialistes a Amèrica Llatina i de les seves polítiques intervencionistes, que legitimen cops d’estat com el de Bolívia.

comment No comments yet

You can be first to leave a comment

mode_editLeave a response

Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person. Required fields marked as *

menu
menu