Contra tot tipus de violència masclista Si toquen a una, ens organitzem milers!

Aquest 25 de novembre tornem als carrers a lluitar, en una batalla que lliurem diàriament contra un sistema patriarcal que oprimeix a les dones.

Sortim als carrers a cridar contra aquest sistema que amb les seves múltiples cadenes de violència ens oprimeix i reprimeix. A la nostra veu s’uneix la de les milers de dones assassinades per haver nascut dones, per denunciar que els feminicidis no són morts aïllades. Però també assenyalarem tota la violència masclista que sofrim i que en moltes ocasions passa desapercebuda, com són l’assetjament de carrer, en el treball o als centres d’estudi, les agressions sexuals, les restriccions en el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït o la islamofòbia, que afecta doblement a les nostres companyes àrabs.

Totes aquestes expressions són baules d’una llarga cadena de violències, el tràgic final de les quals és el feminicidi. Cadascuna d’aquestes baules està legitimat per l’Estat capitalista i les seves institucions. Així com per l’Església reaccionària que ataca constantment a les dones.

Segons les xifres que aporta feminicidio.net, en el que va de 2016 s’han produït 94 feminicidis en l’Estat espanyol. Però l’Estat tan solament reconeix a 39 dones assassinades.

La limitació de les xifres oficials, té a veure amb una estreta concepció de la violència masclista, reduint-la a casos aïllats en els quals existeix o ha existit una relació sentimental. No obstant això, la violència que sofrim les dones és estructural i ens afecta en tots els àmbits de la nostra vida.

També enfrontem una educació sexista, heteropatriarcal i clarament marcada per la moral catòlica que oculta i discrimina a milers de joves gais, lesbianes, bisexuals i transexuals que han d’enfrontar-se en un camí ple de discriminacions a la violència quotidiana que suposa l’homofòbia, que encara avui empeny a desenes d’adolescents a la mort.

Històricament, representem el major percentatge de precarietat, també en l’Estat espanyol. La discriminació laboral ens ofega quan ens acomiaden per estar embarassades o quan el nostre futur laboral es veu condicionat a la possibilitat d’algun dia estar-ho. Alhora, vam seguir cobrant menys, amb una bretxa salarial que ja aconsegueix el 24%.

Denunciem l’estratègia electoralista i cínica dels partits del règim que sempre han lluitat per arrabassar els nostres drets, com el Pàg. També, a aquells que han contribuït a empitjorar les condicions de vida de les dones treballadores, com el PSOE amb les retallades en Sanitat i Educació i les reformes laborals. Per això, avui denunciem la hipocresia que s’amaga darrere de el “Pacte d’Estat contra la violència masclista” que lluny de plantejar una veritable alternativa per enfrontar la violència masclista, tracta d’embellir el rostre misògen de les institucions de l’Estat i els seus principals partits. Però no som ingènues, sabem que tan sol la mobilització de milers de dones als carrers ha estat capaç d’imposar en l’agenda política la discussió sobre els drets de les dones. I per això aquest 25 de novembre tornem a mobilitzar-nos, per exigir totes les mesures necessàries, mentre continuem assenyalant la complicitat entre l’Estat capitalista i el patriarcat.

Aquest 2016 hem estat testimonis de com en diversos països el moviment feminista i de dones va sortir als carrers a cridar amb tota la ràbia “Ni una menys”. A Argentina, el feminicidi de Lucía Pérez, assassinada brutalment durant els dies en els quals tenia lloc la Trobada Nacional de Dones va commocionar al país, que va respondre amb una enorme mobilització als carrers a la qual es van sumar milers de treballadors i treballadores parant fàbriques i altres llocs de treball. Van parar per les milers de dones mortes en avortaments clandestins. Per aquelles dones que són assassinades víctimes de la violència masclista i de l’explotació capitalista en fàbriques i tallers.
Però també sortim a cridar per les quals seguim aquí. Les que cada dia tornem a enfrontar-nos a l’aliança criminal que per a la majoria de les dones suposa viure sota el capitalisme i el patriarcat. On els nostres cossos siguin solament concebuts com a força de treball. Uns cossos que alhora són sotmesos a estereotips de bellesa, alineats i mercantilitzats. Una força de treball explotada, al costat de milions de companys, per al benefici d’una minoria parasitària.

Per això també cridem que ens volem vives, però també lliures. Lliures de tota explotació i opressió. És per això que lluitem pel pa, però també per les roses.

Reivindiquem les lluites de les dones, les joves i les immigrants que sorgeixen en diversos punts del món. La de les dones immigrants, triplement oprimides, exposades a les xarxes de tracta i les situacions de prostitució, tancades en els CIEs, discriminades per la xenòfoba llei d’estrangeria. Per això, també denunciem les polítiques guerreristes dels països imperialistes després dels atemptats de París, que sota els postulats de “xoc de civilitzacions” fomentaven les ideologies més racistes i islamofòbiques.

I al costat de totes elles, i totes vosaltres, exigirem:

• Llars transitòries per a dones, els seus fills i filles, que sofreixen violència masclista. Garantits per l’Estat, i controlats per les pròpies dones. Amb assistència professions, i sense presència policial ni judicial.
• Comissions de dones en centres de treball, sindicats i centres d’estudi. Independents dels interessos patronals i estatals, que exigeixin els drets de les dones i lluitin contra l’assetjament sexual i la discriminació.
• Separació efectiva de l’Església i l’Estat. La fi del Concordat i de la subvenció a l’educació religiosa.
• Educació sexe afectiva real, no heteropatriarcal i sense tabús.
• El pagament de tots els drets per maternitat.
• Derogació de la llei d’estrangeria. Tancament de tots els CIEs. Accés universal i gratuït, drets i papers per totes i tots.
• N’hi ha prou de guerres imperialistes i les campanyes islamofòbiques i racistes el blanc de les quals són les dones immigrants i del món àrab-musulmà en particular.

Les seves violències, la nostra lluita! Si toquen a una, ens organitzem milers! Transformem nostra ràbia en organització i lluita!