Per l’alliberament sexual: sortim als carrers també per les companyes trans!
Dissabte 26 estava marcat al nostre calendari per la manifestació del Dia de l’alliberament sexual, que commemorava els quaranta-cinc anys de la primera manifestació LGTBI a l’Estat espanyol. Però, a més a més, al matí hi havia dues convocatòries més: una manifestació convocada per Confluencia Movimiento Feminista en contra de la Llei Trans; i una contramanifestació convocada per defensar els drets de les persones trans.
Dissabte a la tarda, a Barcelona, es van concentrar milers de persones per celebrar el 45è aniversari de la primera manifestació LGTBI que es va celebrar a l’Estat espanyol. Una manifestació que no només estava convocada per la defensa dels drets de les persones LGTBI -i marcat pel debat sobre la llei trans-, sinó que també plantejava temes com el problema de l’habitatge, la derogació de la llei d’estrangeria i el tancament dels CIE, i altres qüestions que afecten la classe treballadora i els sectors populars. Un clar exemple que la lluita per l’alliberament sexual pot anar de la mà de la lluita per l’alliberament de la classe treballadora d’aquest sistema capitalista, racista i patriarcal. El tema de la llei d’estrangeria, a més a més, és un tema clau a un estat imperialista com és l’Estat espanyol, i en un moment com aquest en el que les persones migrants queden fora de la llei trans.
Al matí, a diverses ciutats de l’Estat, estaven convocades concentracions contra la Llei Trans, impulsades per Confluencia Movimiento Feminista (CMF), on s’agrupen diferents col·lectius de dones feministes radicals i abolicionistes, que estan en contra de l’aprovació d’una llei trans. A Barcelona, com a altres llocs, col·lectius i persones LGTBI van convocar una contramanifestació en rebuig a la transfòbia i a l’atac als drets de les persones trans i la seva lluita per garantir-los. En el cas de Barcelona, els Mossos van acabar carregant contra les manifestants a la plaça Sant Jaume, el que va ser aplaudit per dones que havien acudit a la convocatòria de CMF, que a més animaven al fet que la policia hagués reprimit més.
Els debats sobre el punitivisme al moviment feminista travessant diferents àmbits com el de la violència masclista, els feminicidis o les violacions. Però també, està marcat per aquells col·lectius o particulars que demanen més “mà dura” a la policia per reprimir convocatòries amb les quals no estan d’acord, i que no és la primera vegada que ho veiem. La policia, la mateixa que ha reprimit al moviment feminista als piquets de les vagues del 8M, la mateixa que va detenir a dues companyes a la manifestació prohibida d’aquest 8M a Madrid, la mateixa que ens va colpejar l’1O o que fa desnonaments, és a aquesta policia a la qual les organitzacions de dones criden perquè intervingui contra les trans? No volem ni policia al moviment feminista, ni al moviment LGTBI, ni volem un feminisme carcerari, ni repressió a les companyes trans ni a qui lluitem colze a colze pels seus drets i llibertats. La policia només té una funció: protegir els interessos de l’estat capitalista.