No volem una educació que patologitzi la transsexualitat

L’educació és una meravellosa eina per fomentar el respecte i empatia en la societat des d’una primerenca edat, però també és un arma molt poderosa amb la qual poder adoctrinar als joves. En el cas de les persones LGBTI, això no solament succeeix en els codis per a la vestimenta, que apliquen els rols de gènere establerts, sinó que fins i tot des dels llibres de text podem observar conceptes explicats d’una forma totalment estigmatitzant.

Vaig a parlar del cas que conec: alguns llibres del grau en Psicologia de la UNED, per exemple, els de Fonaments de la Psicobiologia i Psicologia Fisiològica. cal destacar que aquesta Universitat que és suposadament pública, deixa molt clares l’orientació i les idees que desitja transmetre als seus alumnes a l’hora de redactar els seus llibres de text.

Dins del primer dels llibres esmentats ens trobem l’apartat de Genètica i Epigenètica de la Conducta, on s’empren els termes de “orientació sexual femenina” i de “masculinització de l’orientació sexual”, conceptes carregats de heteronormativitat i binarisme que associen les preferències sexuals a la identitat sexe-genèrica.

Després, parla de les persones intersexuals amb genitals interns femenins com a “dones que porten aquesta mutació”, per teoritzar sobre la seva situació fent-ho “en comparació de les dones normals”. Sobre aquest aspecte, afirma que “presenten certa masculinització comportamental (trets psicològics propers a la mitjana dels homes: agressivitat, el tipus d’activitats preferides)”, presentant com a inherents a les persones els efectes de la imposició de rols de gènere.

D’altra banda, en el llibre de Psicologia Fisiològica, també nou d’aquest any, podem apreciar frases tals com: “Des de la biologia, els éssers vius es classifiquen en mascles o femelles segons els seus òrgans reproductors (…) el gènere de la persona és el convenciment de ser home o dona”, reeditant vells arguments biologicistes que presenten comportaments marcats pels rols de gènere com a innats, exposant a més el gènere com un “convenciment” individual i no com una construcció social que regula el comportament des del naixement.

Posem algun exemple més: “Les persones transexuals tenen el convenciment profund de pertànyer a l’altre sexe, es produeix una incongruència entre el seu sexe biològic, és a dir dels seus genitals i cromosomes, i el sentiment de vegades inamovible de pertànyer a l’altre sexe (…) origina a la persona un malestar difícil de portar, i això es coneix com disfòria de gènere”.

Per llegir més: La lluita per la despatologización trans
És important destacar també que no es tracta de llibres descatalogats o que portin diversos anys ja i tinguin pensat canviar-los, sinó que són llibres nous, recentment trets de la impremta en una assignatura del primer curs de psicologia, és a dir, un dels primers contactes que tenen els alumnes en començar la carrera.

Cal recordar que aquests llibres pertanyen a assignatures d’un grau, que hauria de ser, des del meu punt de vista, per ajudar a les persones, i també aquest tipus de continguts apareixen al llarg del grau. Estan proporcionant als alumnes una visió totalment frívola del que ells criden “disfòria de gènere”, que encara continua patologitzant a les persones trans en el DSM5, que és la guia en vigor de tractament de trastorns psicològics.

Concloc dient que, si ja són enormes els atacs que rep contínuament la comunitat LGTBI, des de diversos sectors socials, com l’església, és vergonyós que des dels llibres de grau de psicologia es pretengui adoctrinar a futurs professionals sobre això. Hem de lluitar per una educació lliure de prejudicis i pensaments retrògrads, lliure de masclisme i LGBTIfòbia, ja que solament així podrem avançar com a societat civilitzada que tant ens creiem.

Per Silvia Blake