El Govern central comença a treballar per derogar la reforma de 2015 sobre l’avortament
que si s’hagués aprovat la contrareforma, hauria representat un retrocés brutal en els nostres drets. Tot i així, al 2015 es va excloure a milers de joves del dret a decidir sobre la seva pròpia maternitat, ja que requereixen de l’autorització d’un familiar o del tutor legal.
L’ampliació d’edat de les joves de 16 a 18 anys a l’accés a l’avortament suposa un avenç en els drets de les joves, però per assolir una completa sobirania sobre els nostres cossos és necessari també fer un qüestionament més ampli, que impliqui abolir la reaccionaria llei d’estrangeria que considera a les dones migrants com “il·legals” es veuen obligades a realitzar avortament clandestins o en clíniques privades, ja que no tenen accés a la Sanitat Pública; és necessari lluitar contra les idees i la moral conservadora i les imposicions religioses que sotmeten i instrumentalitzen la capacitat reproductiva al servei del capital, ja que històricament les dones hem sigut les que han d’assegurar la força de treball futura.
Els dret conquerits sota el capitalisme, com la reforma que vol impulsar Montero, son limitats. Els constants atacs cap als nostres drets i el qüestionament d’aquets son una mostra de que no podem esperar una conquesta evolutiva i permanent, ja que poden retrocedir en qualsevol moment en un altre ofensiva de la dreta, a part de que exclouen a part de la població.
Per tant, és necessari que el moviment feminista defensi el dret a l’avortament universal, gratuït i segur per a totes, independentment de la procedència, la situació econòmica o la edat. Hem de lluitar per una educació sexual des de la infantesa, la separació total de l’església en l’educació i la separació d’aquesta de l’Estat, i s’ha de posar al servei de la població recursos i mesures per garantir una vida sexual segura. Per que les dones no som màquines de parir ni màquines de treballar explotades per els beneficis d’uns pocs.
