Reflexiones post 22Octubre
(versió en català a sota)
Con la actual crisis socioeconómica vemos como nuestros derechos retroceden cada vez más. La ofensiva de este régimen con recortes y ajustes incrementa las desigualdades, dando lugar a una mayor precarización de la clase trabajadora, que afecta con mayor gravedad a las mujeres.
Las mujeres aún arrastramos las dobles cadenas de opresión y explotación, ahora con mayor precarización. Seguimos siendo esa “gran fábrica invisible” de millones de mujeres que tras la jornada laboral seguimos trabajando en las tareas domésticas y de cuidados de forma totalmente gratuita para el capitalismo.
Pero también somos el motor de lucha que ha arrancado victorias y conquistado nuestros derechos, en las calles.
En el Estado Español, mediante la movilización en las calles pudimos frenar la reaccionaria ley del aborto de Gallardón, contribuyendo en la caída de una de las figuras clave del Gobierno. Impusimos una derrota a los sectores de la derecha más rancia de este régimen, Conferencia Episcopal e Iglesia Católica incluidos. Esto fue una muestra de la fuerza que tenemos y un impulso para seguir organizándonos y movilizándonos día a día; porque nuestros derechos no se mendigan, se conquistan.
Jornada de Lucha hacia “la vaga de totes”
En Cataluña, iniciativa de diferentes espacios feministas, surge la plataforma “La Vaga de Totes” (La Huelga de Todas). En un inicio la voluntad de la iniciativa era convocar una huelga general para el 22 de octubre que visibilizara los aspectos, que consideran, se excluyen en una huelga general convencional como son las tareas domésticas que tradicionalmente recaen sobre las mujeres. Pero finalmente, han decidido aplazar la convocatoria y la idea es avanzar hacia una huelga general social y feminista, prevista para el 8 de marzo del 2015.
En este camino desde principios del 2014 han ido realizando diferentes asambleas en espacios públicos, mercados, plazas y charlas en centros sociales; organizando encuentros de coordinación con mujeres de otros territorios. En estos encuentros han ido elaborando un manifiesto (link del manifiesto en castellano: http://vagadetotes.wordpress.com/manifest-adhesions/#seccion2 ) para el que buscan adhesiones individuales y colectivas.
Actualmente el manifiesto suma más de 600 adhesiones, 60 de les cuales son de colectivos como asambleas de barrio, la PAH, Stop Pujades, asambleas de estudiantes, los sindicatos COS y CGT, así como otras ciudades del Estado español y las mujeres de la limpieza del Departamento de Hacienda de Grecia que iniciaron una huelga hace meses.
Proponen, pues, redefinir el concepto de huelga para incorporarle la lucha feminista. El planteamiento de la plataforma es que la huelga tal y como la conocemos no nos sirve ya que consideran que excluye a muchas personas y trabajos que no están inmersos en el mercado laboral reconocido.
Con lo que apuestan por una huelga que sirva a todas las personas trabajadoras y no trabajadoras y a todos los trabajos: reproductivos, domésticos, productivos, sexuales, formales o sumergidos. Una huelga de consumo, de cuidados, de desobediencia civil.
En este marco convocaron el 22 de octubre como jornada de lucha inicial de una serie de convocatorias dentro del proceso de construcción de este nuevo concepto de huelga que proponen.
La jornada de lucha comenzó con acciones descentralizadas en diferentes poblaciones: cortes en la calle a primera hora de la mañana, paralización de algunas clases, apertura de espacios de debate en las plazas, así como la ocupación del Círculo de Economía con el fin de denunciar su relación con el Círculo de Empresarios, organización presidida por Mónica Oriol, quién aseguró que contratar mujeres de entre 25 y 45 años era un problema porque podían quedar embarazadas.
La convocatoria finalizó con una manifestación unitaria en Barcelona, bajo el lema: Nosaltres movem el mon, ara l’aturarem (nosotras movemos el mundo, ahora lo pararemos).
La manifestación, que fue multitudinaria, comenzó en la Plaza Cataluña a las 19h y se desplazó por diferentes calles de la ciudad, con acciones simbólicas que dejaron pintadas reivindicativas a su paso, siendo significativas las acciones en diferentes multinacionales de ropa, frente a las que se denunció la violencia estética de los cánones de belleza impuestos y en la COPE (Cadena de Ondas Populares Españolas): una emisora de radio cuyos principales accionistas son la Conferencia Episcopal Española y otras órdenes religiosas.
La jornada de lucha terminó sobre las 21.30h con una performance en los Jardinets de Gracia, punto recurrente en las convocatorias de manifestaciones de la ciudad.
Mujer trabajadora, libre y luchadora.
Sin duda, las mujeres tenemos mucho por lo que seguir luchando. La historia de mujeres rebeldes y revolucionarias que lucharon por la causa de la clase obrera y por los derechos de la mujer, revelándose contra el sistema capitalista que nos explota y el patriarcado que nos oprime, ha sido silenciado o poco reconocido.
Jornadas como la del 22 de octubre, son oportunidades para salir a la calle a luchar, a denunciar las políticas sociales, económicas y jurídicas que atentan de forma cada vez más grave contra nuestros derechos y nuestra dignidad.
En el marco de esta iniciativa tenemos que organizarnos y salir a las calles. Pero ahora más que nunca no podemos abandonar la perspectiva de clase para avanzar hacia la emancipación de la mujer, porque ésta es una lucha que no podemos hacer solas, sino que necesitamos unirnos a todos los sectores de la clase obrera. Acabar con el patriarcado no va a ser una tarea fácil, esta es una lucha que va indisolublemente ligada a la perspectiva de derrocar el orden y poder existente, una lucha para poder terminar con la explotación capitalista y con todas las múltiples cadenas de opresión que lo alimentan.
Amb l’actual crisis socioeconòmica, veiem com els nostres drets retrocedeixen cada cop més. L’ofensiva d’aquest règim amb retallades i ajustaments incrementa les desigualtats, donant lloc a una major precarització de la classe treballadora, que afecta amb més gravetat a les dones.
Les dones encara arrosseguem les dobles cadenes d’opressió i explotació, ara amb major precarització. Seguim sent aquesta “gran fàbrica invisible” de milions de dones que després de la jornada laboral continuem treballant ens les feines domèstiques i de cures de manera totalment gratuïta pel capitalisme.
Però també som el motor de lluita que ha arrencat victòries i conquistat els nostres drets, als carrers.
A l’Estat Espanyol, mitjançant la mobilització als carrers, vam poder frenar la reaccionària llei de l’avortament de Gallardón, contribuint a la caiguda d’una de les figures claus del Govern. Vam imposar una derrota als sectors de la dreta més rància d’aquest règim, Conferència Episcopal i Església Catòlica incloses. Això va ser una mostra de la força que tenim, i un impuls per a seguir organitzant-nos i mobilitzant-nos dia a dia; perquè els nostres drets no es demanen, es conquisten.
Jornada de lluita cap a “la vaga de totes”
A Catalunya, iniciativa de diferents espais feministes, sorgeix la plataforma “La Vaga de Totes”. En un inici, la voluntat de la iniciativa era convocar una vaga general pel 22 d’octubre que visibilitzés els aspectes que, consideren, s’exclouen en una vaga general convencional com les feines domèstiques que tradicionalment recauen sobre les dones. Però finalment han decidit aplaçar la convocatòria i la idea és avançar cap a la vaga general social i feminista, prevista pel 8 de març de 2015.
En aquest camí des de principis del 2014 han anat realitzant diferents assemblees en espais públics, mercats, places, i xerrades a centres socials; organitzant trobades de coordinació amb dones d’altres territoris. En aquestes trobades, han anat elaborant un manifest(http://vagadetotes.wordpress.com/manifest-adhesions/#seccion2 ) pel qual bsquen adhesions individuals i col·lectives.
Actualment, el manifest suma més de 600 adhesions, 60 de les quals són de col·lectius com assemblees de barri, la PAH, STOP Pujades, assemblees d’estudiants, els sindicats COS i CGT, així com altres ciutats de l’Estat Espanyol i les dones de la neteja del Departament d’Hisenda de Grècia que van començar una vaga fa mesos.
Proposen, aleshores, redefinir el concepte de vaga per a incorporar-hi la lluita feminista. El plantejament de la plataforma és que la vaga tal i com la coneixem no ens serveix, ja que consideren que exclou a moltes persones i feines que no estan immersos en el mercat laboral reconegut.
Per això, aposten per una vaga que serveixi a totes les persones treballadores i no treballadores, i a totes les feines: reproductives, domèstiques, productius, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, de ciutadans, de desobediència civil.
En aquest marc, van convocar el 22 d’octubre com jornada de lluirà inicial una sèrie de convocatòries dins el procés de construcció d’aquest nou concepte de vaga que proposen.
La jornada de lluita va començar amb accions descentralitzades a diferents poblacions: talls de carrers a primera hora del mati, paralització d’algunes classes, obertura d’espais de debats a les places, així com l’ocupació del Cercle d’Economia per a denunciar la seva relació amb el Cercle d’Empresaris, organització presidida per Mónica Oriol, qui va assegurar que contractar dones d’entre 25 i 45 anys era un problema perquè podien quedar-se embarassades.
La convocatòria va finalitzar amb una manifestació unitària a Barcelona, sota el lema: Nosaltres movem el mon, ara l’aturarem.
La manifestació, que va ser multitudinària, va començar a Plaça Catalunya a les 19h i es va desplaçar per diferents carrers de la ciutat, amb accions simbòliques que van deixar ointades reivindicatives al seu pas, sent significatives les accions a diferents multinacionals de roba, enfront les quals es va denunciar la violència estètica dels cànons de bellesa imposats, i a la COPE , una emissora de ràdio els principals accionistes de la qual són la Conferència Episcopal Espanyola i altres ordres religioses.
La jornada de lluita va acabar sobre les 21.30h amb una performance als Jardinets de Gracia, punt recorrent en les convocatòries de manifestacions de la ciutat.
Dona treballadora, lliure i lluitadora.
Sens dubte, les dones tenim moltes coses per les quals seguir lluitant. La història de dones rebels i revolucionàries que van lluitar per la causa de la classe obrera i pels drets de la dona, revelant-se contra el sistema capitalista que ens explota, i el patriarcat que ens oprimeix, ha sigut silenciat o poc reconegut.
Jornades com la del 22 d’octubre són oportunitats per a sortir al carrer a lluitar, a denunciar les polítiques socials, econòmiques i jurídiques que atempten de manera cada vegada més greu contra els nostres drets i la nostra dignitat.
En el marc d’aquesta iniciativa, hem d’organitzar-nos i sortir als carrers. Però ara més que mai no podem abandonar la perspectiva de classe per a avançar cap a l’emancipació de la dona, perquè aquesta és una lluita que no podem fer soles, sinó que necessitem unir-nos a tota els sectors de la classe obrera. Acabar amb el patriarcat no serà feina fàcil, aquesta és una lluita que va indissolublement lligada a la perspectiva de derrocar l’ordre i poder existent, una lluita per a poder acabar amb l’explotació capitalista i amb totes les múltiples cadenes d’opressió que l’alimenten
