El derecho al aborto no se mendiga… ¡se conquista! ¡El 28 de septiembre llenemos las calles!
Este martes 23/09, Rajoy anunció la retirada de la contrarreforma del derecho al aborto de Gallardón que, aprobada en diciembre del año pasado y siendo constantemente aplazada, es el proyecto de ley del PP pospuesto más veces en esta legislatura. A pesar de las revisiones y los cambios en el anteproyecto, el PP no logró consenso entre sus miembros. Son muchas las críticas recibidas desde su interior –como el caso de Celia Villalobos, sancionada por votar a favor de su retirada–. Ante un fracaso de tal envergadura, Gallardón anunció su dimisión a media tarde.
A la división interna se suma la presión de la derecha católica –que lo considera poco restrictivo– y el escaso apoyo social recibido desde el inicio. ¡Llevamos nueve meses de movilizaciones para enfrentar la ley del aborto más restrictiva desde 1985! Nueve meses en los que el Gobierno ha reprimido y ha detenido a las mujeres por exigir su derecho al aborto libre y gratuito, tal y como pasaba durante el franquismo.
La retirada de la ley es un gran triunfo de todas las mujeres. Mediante la movilización en las calles hemos impuesto la paralización de este proyecto reaccionario. Hemos profundizado la crisis abierta en el gobierno, contribuyendo a la caída de una de sus figuras clave. Y hemos impuesto una derrota a los sectores de la derecha más rancia del régimen, Conferencia episcopal e iglesia católica incluidos.
Esta es una gran victoria y una muestra de la fuerza que tenemos. Por eso, debemos continuar luchando. Tenemos que seguir enfrentando las presiones de quienes nos niegan el control sobre nuestros propios cuerpos, y no podemos descartar la posibilidad de futuros ataques –Rajoy ya anunció que seguirá trabajando en algunos puntos como el consentimiento familiar para las menores de edad–. El movimiento feminista debe luchar para que todas las mujeres puedan ejercer su derecho a un aborto libre y gratuito de manera real, sin restricciones por motivos económicos o de procedencia. No podemos olvidar que la Ley de la IVE del PSOE (2010) aún está lejos de garantizar el derecho al aborto libre, seguro y gratuito para la mayoría de las mujeres. Por eso gritamos bien fuerte que ¡no confiamos en ningún partido capitalista y que no mendigamos por nuestro derechos si no que los conquistamos en las calles!
Conquistemos el derecho al aborto libre, seguro y gratuito para todas las mujeres
Las jóvenes precarias aún se ven abocadas a la maternidad no deseada, porque el colapso de la sanidad pública y la precariedad económica les impide pagar 500 o más euros en la privada. A la vez, para las mujeres inmigrantes sin papeles está totalmente restringido el derecho al aborto, ya que ni siquiera tienen acceso a la sanidad pública.
Y es que tenemos que estar siempre alerta ante un sistema del que no podemos esperar nada y donde vemos que nuestros derechos como mujeres van retrocediendo y nos son arrancados constantemente, donde con las continuas reformas laborales nos bajan el salario y nos dejan sin trabajo, nos recortan nuestros servicios más básicos en sanidad, educación, prestaciones sociales, etc. Nos obligan a ser madres mientras cierran los centros de planificación familiar, incrementan el precio de los anticonceptivos, mantienen una mísera educación sexual –en alianza con la Iglesia Católica–, y siguen dándose casos en los que el personal médico alega objeción de conciencia para no practicar abortos y presionan a las mujeres que van a abortar llegando a ser un proceso difícil y lleno de obstáculos.
Cualquier conquista puede retroceder bajo un sistema que nunca va a ir ampliando evolutivamente nuestros derechos. Los derechos conquistados se acaban convirtiendo en agua de borrajas si no luchamos bajo la perspectiva de transformar este sistema basado en la más abyecta de las jerarquías: la explotación descarnada de millones a manos de una minoría. Y hoy más que nunca, porque en pleno siglo XXI, la crisis económica enfatiza las desigualdades de clase y profundiza las múltiples cadenas de explotación y opresión para millones de mujeres. Luchamos contra una alianza criminal entre el capitalismo y el patriarcado, en la que la penalización del aborto tiene consecuencias catastróficas: la muerte de más de 70.000 mujeres al año en abortos clandestinos en el mundo.
Este domingo 28 de septiembre, Día Internacional por la Despenalización del aborto, tenemos que salir a la calle porque ahora tenemos más fuerza para seguir golpeando en una lucha que no termina, y por la que todas las mujeres tenemos que seguir movilizándonos y generando una red de solidaridad y unidad internacional por la conquista de nuestros derechos sexuales y reproductivos.
Por el derecho al aborto libre, gratuito y público. Sin ningún tipo de restricción con todas las garantías de seguridad y calidad independientemente del origen, edad, orientación sexual o situación administrativa.
¡Por la despenalización del aborto! ¡Fuera el aborto del Código Penal!
¡Fuera los rosarios de nuestros ovarios! ¡Que la Iglesia no decida sobre nuestros derechos! ¡Separación de la Iglesia y el Estado, el fin del Concordato y de la subvención a la educación religiosa!
¡Educación sexual para decidir, anticonceptivos para no abortar, aborto legal para no morir!
¡Por un movimiento internacional de mujeres! ¡Por la conquista de nuestros derechos!
(català)
El dret a l’avortament no es demana… es conquista! El 28 de setembre omplim els carrers!
Aquest dimarts 23/09, Rajoy va anunciar la retirada de la contrareforma de l’avortament de Gallardón, aprovada el desembre passat i sent constantment aplaçada, és el projecte de llei del PP proposat més cops en aquesta legislatura. Tot i les revisions i els canvis a l’avantprojecte, el PP no va aconseguir un consens entre els seus membres. Són moltes les crítiques rebudes des del seu interior – com el cas de Celia Villalobos, sancionada per votar a favor de la seva retirada -. Davant un fracàs de tal envergadura, Gallardón va anunciar la seva dimissió a mitja tarda.
A la divisió interna se suma la pressió de la dreta catòlica – que el considera poc restrictiu – i l’escàs recolzament social rebut des de l’inici. Portem nou mesos de mobilitzacions per a enfrontar la llei de l’avortament més restrictiva des de 1985! Nou mesos en els què el Govern ha reprimit i detingut dones per exigir el seu dret a l’avortament lliure i gratuït, tal com passava durant el franquisme.
La retirada de la llei és un gran triomf per la lluita de les dones, en la què mitjançant la mobilització als carrers hem pogut imposar la paralització d’aquest reaccionari projecte. A més de la retirada de la contrareforma, s’ha produït una crisi oberta al Govern després de la dimissió de Gallardón, una de les seves figures claus. Tot això suposa una derrota pels sectors més conservadors d’aquest règim, així com per la Conferència Episcopal i l’Església Catòlica.
La retirada de l’avantprojecte de llei és una victòria i una mostra de la força que tenim. Per això no podem parar aquí i hem de continuar lluitant. Haurem de seguir enfrontant les pressions de la Conferència Episcopal i dels sectors de la dreta catòlica, i no podem descartar la possibilitat de futurs atacs – Rajoy ja va anunciar que seguirà treballant en alguns punts com el consentiment familiar per les menors d’edat. El moviment feminista ha de lluitar per a que totes les dones puguin exercir el seu dret a l’avortament lliure i gratuït de manera real, sense restriccions per motius econòmics o de procedència. No hem d’oblidar que la Llei IVE del PSOE (2010) encara està lluny de garantitzar el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït per la majoria de les dones. Per això cridem ben fort que no confiem en cap partit capitalista i que no demanem els nostres drets, si no que els conquistem als carrers!
Conquistem el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït per totes les dones
Les joves precàries encara es veuen abocades a la maternitat no desitjada, perquè el col·lapse de la sanitat pública i la precarietat econòmica els hi impedeix pagar 500€ o més a la privada. Al mateix temps encara hi ha dones a les que se’ls hi restringeix totalment el dret al avortament, ja que les dones immigrants sense papers ni tant sols tenen accés a la sanitat pública.
I és que hem d’estar sempre alerta davant un sistema del què no podem esperar res i en el que veiem que els nostres drets com a dones van retrocedint i ens són arrencats constantment, on les contínues reformes laborals ens baixen el salari i ens deixen sense feina, ens retallen els nostres serveis més bàsics en sanitat, educació, prestacions socials, etc. Ens obliguen a ser mares mentre tanquen centres de planificació familiar, incrementen el preu dels anticonceptius, mantenen una mísera educació sexual – en aliança amb l’Església Catòlica -, i segueixen donant-se caos en els què el personal mèdic al·lega objecció de consciència per a no practicar avortaments i pressionen a les dones que van a avortar, arribant a ser un procés difícil i ple d’obstacles.
Qualsevol conquesta pot retrocedir sota un sistema que mai anirà ampliant evolutivament els nostres drets. Els drets conquistats s’acaben convertint en un no res si no lluitem sota la perspectiva de transformar aquest sistema basat en la més abjecta de les jerarquies: la explotació descarnada de milions a mans d’una minoria. I avui més que mai, perquè en ple segle XXI, la crisi econòmica emfatitza les desigualtats de classe i profunditza les múltiples cadenes d’explotació i opressió per milions de dones. Lluitem contra una aliança criminal entre el capitalisme i el patriarcat, en la que la penalització de l’avortament té conseqüències catastròfiques: la mort de més de 70.000 dones a l’any en avortaments clandestins en el món.
Aquest diumenge 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, hem de sortir al carrer, perquè ara tenim més força per seguir colpejant en una lluita que no acaba, i per la què totes les dones hem de seguir mobilitzant-nos i generant una xarxa de solidaritat i unitat internacional per la conquista dels nostres drets sexuals i reproductius.
Pel dret a l’avortament lliure, gratuït i públic. Sense cap tipus de restricció, amb totes les garanties de seguretat i qualitat independentment de l’origen, edat, orientació sexual o situació administrativa.
Per la despenalització de l’avortament! Fora l’Avortament del Codi Penal!
Fora els rosaris dels nostres ovaris! Que l’Església no decideixi sobre els nostres drets! Separació de l’Església i l’Estat, en fi del Concordat i de la subvenció a l’educació religiosa!
Educació sexual per a decidir, anticonceptius per a no avortar, avortament legal per a no morir!
Per un moviment internacional de dones! Per la conquista dels nostres drets!
