22O Jornada de Lucha Feminista

Porque nos sobran los motivos…

En el marco de la presente crisis socioeconómica ve­mos como nuestros derechos retroceden cada vez más. La ofensiva de este régimen con los actuales recortes y ajus­tes incrementa las desigualdades, dando lugar a una ma­yor precarización de la clase trabajadora y que afecta con mayor gravedad a las mujeres. Las altas tasas de paro; el drama de los desahucios; la actual reforma laboral que es­timula la persistente desigualdad salarial, la precarización femenina, y la discriminación laboral de las mujeres ante la posibilidad de quedarse embarazadas; las políticas xenófo­bas que reprimen y niegan los derechos de los inmigrantes ,que afecta más fuertemente a las mujeres inmigrantes; la persistente discriminación homolesbotransfóbica tanto a nivel social como laboral, etc; las terribles tasas de feminicidios que aumentan día a día ante un Gobierno totalmen­te pasivo, que también es cómplice y responsable de ello con sus medidas y declaraciones misóginas; un sistema y una educación que nos impone un determinado modelo de maternidad y familia, que aun estigmatiza a las mujeres que quieren interrumpir su embarazo y que no garantiza un pleno acceso a un aborto libre, seguro y gratuito para todas; los actuales recortes en educación, sanidad, en servicios y prestaciones sociales que aumentan la carestía de vida a la vez que hace que crezcan las cargas familiares y del ho­gar que son cada vez más pesadas. Porque las mujeres aún vivimos esa doble jornada laboral, ahora con mayor pre­carización, por la cual seguimos siendo esa “gran fábrica invisible” de millones de mujeres trabajando en el trabajo doméstico y de cuidados de forma totalmente gratuita para el capitalismo.

Seguiremos luchando contra esta alianza criminal entre el Capitalismo y el Patriarcado

Sin embargo, a pesar de vivir en este contexto, la lucha de las mujeres también ha logrado victorias. Me­diante la movilización en las calles pudimos frenar la reaccionaria ley del aborto de Gallardón, a la vez que contribuimos en la caída de una de las figuras clave del Gobierno. Impusimos una derrota a los sectores de la derecha más rancia de este régimen, Conferencia Epis­copal e Iglesia Católica incluidos. Esto fue una muestra de la fuerza que tenemos y un impulso para seguir or­ganizándonos y movilizándonos día a día. Es por ello que en el marco de esta nueva jornada de lucha somos muchas las que tenemos que salir a las calles.

Porque la lucha continua ante un sistema que nun­ca irá ampliando evolutivamente nuestros derechos, sino que, contrariamente, los manejará en función de sus propios intereses. Porque son muchos los moti­vos que nos demuestran que tenemos que luchar con una perspectiva de derribar este sistema basado en las desigualdades y la explotación más feroz. Unas des­igualdades de clase que son cada vez más evidentes y que se nutren de las múltiples cadenas de opresión, como es la opresión hacia las mujeres. Porque esta­mos sometidas por una alianza criminal entre el Capi­talismo y el Patriarcado donde no todas vivimos esta opresión por igual, sino que somos las trabajadoras, estudiantes, pensionistas, precarias, paradas, amas de casa, inmigrantes, pobres … es decir, las mujeres de la clase trabajadora las que sufrimos sus más abyectas consecuencias.

Es por ello que ahora más que nunca no podemos abandonar la perspectiva de clase para avanzar hacia la emancipación de la mujer, porque ésta es una lu­cha que no podemos hacer solas, sino que necesitamos unirnos a todos los sectores de la clase obrera. Acabar con el patriarcado no va a ser una tarea fácil, esta es una lucha que va indisolublemente ligada a la pers­pectiva de derrocar el orden y poder existente, una lu­cha para poder terminar con la explotación capitalista y con todas las múltiples cadenas de opresión que lo alimentan.

Perquè ens sobren els motius..

En el marc de la present crisi socioeconòmica, veiem com els nostres drets retrocedeixen cada cop més. L’ofensiva d’aquest règim amb les actuals retallades i ajustaments, incrementa les desigualtats, donant lloc a una major precarietat de la classe treballadora i que afecta amb major gravetat a les dones. Les altes taxes d’atur; el drama dels desnonaments; l’actual reforma laboral que estimula la persistent desigualtat salarial, la precarització femenina, i la discriminació laboral de les dones davant la possibi­litat de quedar-se embarassades; les polítiques xenòfobes que reprimeixen i neguen els drets dels immigrants, que afecta més fortament les dones immigrants; la persistent discriminació homolesbotransfòbica tant a nivell social com laboral, etc.; les terribles taxes de feminicidis que aug­menten dia a dia davant un Govern totalment passiu, que també n’és còmplice i responsable amb les seves mesures i declaracions misògines; un sistema i una educació que ens imposa un determinat model de maternitat i família, que encara estigmatitza les dones que volen interrompre el seu embaràs i que no garanteix un ple accés a un avorta­ment lliure, segur i gratuït per a totes; les actuals retallades en educació, sanitat, en serveis i prestacions socials que augmenten la carestia de vida al mateix temps que fa que creixin les càrregues familiars i de la llar que són cada ve­gada més pesades. Perquè les dones encara vivim aquesta doble jornada laboral, ara amb major precarització, en la què seguim sent aquesta “gran fàbrica invisible” de milions de dones treballant en les feines domèstiques i de cures, de manera totalment gratuïta pel capitalisme.

Seguirem lluitant contra aquesta aliança criminal entre el Capitalisme i el Patriarcat

No obstant, tot i estar vivint en aquest context, la lluita de les dones també ha aconseguit victòries. Mitjançant la mobilització als carrers, vam poder frenar la reaccionària llei de l’avortament de Gallardón, al mateix moment que vam contribuir en la caiguda d’una de les figures claus del Govern. Vam imposar una derrota als sectors de la dreta més rància d’aquest règim, Conferència Episcopal i Esglé­sia inclosos. Això va ser una mostra de la força que tenim, i un impuls per a seguir organitzant-nos i mobilitzant-nos dia a dia. És per això que en el marc d’aquesta nova jor­nada de lluita som moltes les que hem de sortir als carrers.

Perquè la lluita continua davant un sistema que mai anirà ampliant evolutivament els nostres drets, sinó que, contràriament, els manejarà en funció dels seus propis interessos. Perquè són molts els motius que ens demos­tren que hem de lluitar amb una perspectiva de fer cau­re aquest sistema basat en les desigualtats i l’explotació més feroç. Unes desigualtats de classe que són cada cop més evidents i que es nodreixen de les múltiples cadenes d’opressió com és l’opressió cap a les dones. Perquè es­tem sotmeses per una aliança criminal entre el Capitalis­me i el Patriarcat, on no totes vivim aquesta opressió per igual, sinó que som les treballadores, estudiants, pensio­nistes, precàries, parades, mestresses de casa, immigrants, pobres… és a dir, les dones de la classe treballadora, les que sofrim les més abjectes conseqüències.

És per aquest motiu que ara més que mai no podem abandonar la perspectiva de classe per a poder avançar cap a l’emancipació de la dona, perquè aquesta és una lluita que no podem fer soles, sinó que necessitem unir-nos a tots els sectors de la classe obrera. Acabar amb el patriarcat no serà feina fàcil, aquesta és una lluita que va indissolublement lligada a la perspectiva de derrocar l’ordre i el poder existent, una lluita per a poder acabar amb l’explotació capitalista i amb totes les múltiples ca­denes d’opressió que l’alimenten.