Qui som?

QUI SOM?

Som treballadores, estudiants, joves, no tan joves, majors, mestresses de casa, professores, parades, immigrants, homosexuals, heterosexuals, bisexuals, trans, mares, filles, solteres, casades, germanes. Som com tu, com elles, com vosaltres. Ens manifestem, lluitem als carrers, en les facultats, en les vagues, fem caixes de resistència. Fem pancartes i banderes. Debatem i reflexionem idees, trenquem mites, desmitifiquem conceptes i prejudicis. Recuperem la memòria de les lluitadores, rebels i revolucionàries del passat. Pensem com continuar en el present.

No li demanem res a ningú, exigim el que ens correspon per dret

Volem ser la veu de la majoria de les dones, treballadores, immigrants, joves… Les oblidades des de fa dècades pel feminisme liberal i corporatiu. No li demanem res a ningú, exigim el que ens correspon per dret. No confiem en cap govern, ni en l’Església. Tampoc en els patrons, els seus partits i el seu Estat. La nostra lluita antipatriarcal va unida a una lluita contra el sistema capitalista, la font dels problemes que afecta la majoria de les dones i tots els sectors explotats i oprimits.

COM VAM NÉIXER?

Pan y Rosas és una agrupació internacional. A l’Argentina les nostres companyes estan al capdavant de la lluita pel dret a l’avortament i contra les retallades del govern de Macri. Al Brasil, les companyes de Pào i Roses lliten contra les polítiques de la dreta colpista, contra el masclisme, el racisme i la repressió a la joventut. Pan y Rosas també s’organitza a Xile, Mèxic, Brasil, Bolívia, Veneçuela, Estats Units i Uruguai. I fa uns anys va creuar el continent per arribar a l’Estat espanyol, França i Alemanya. A l’Estat espanyol, impulsem Pan y Rosas les dones marxistes revolucionàries del Corrent Revolucionària de Treballadors i Treballadores (CRT) al costat d’estudiants i treballadores independents. En el moviment estudiantil ho fem les dones de l’agrupació Contracorrent.

 

Vam néixer travessant una crisi capitalista que colpeja amb retallades pressupostàries, precarietat, acomiadaments contra les classes treballadores, mentre la violència masclista que no cessa sota la complicitat de l’Estat i les seves institucions. Vam néixer reflexionant, a través de xerrades i tallers de “Gènere i marxisme” sobre les estratègies d’emancipació de la dona en debat, desplegant les idees i el llegat de les grans dones revolucionàries i socialistes com Rosa Luxemburg i Clara Zetkin. Vam néixer al costat d’una nova generació que va sortir als carrers amb el 15M, amb les vagues estudiantils i de la classe treballadora com Panrico, Coca Cola, Movistar, Telemarketing o Les Kellys. Som part de la joventut combativa, anticapitalista. Aquesta a la que expulsen de les universitats per no poder pagar altíssimes taxes, a la qual només li queda un futur fosc, d’atur i precarietat, si no lluitem contra un present ple d’opressions. Som part del moviment estudiantil que ha impulsat Referèndum sobre la Monarquia en què van participar més de 60.500 persones i una aclaparadora majoria del 85% s’ha pronunciat a favor d’abolir aquesta institució reaccionaria i medieval. Hem defensat el dret a decidir del poble català i contra la repressió del 155, els drets democràtics contra les lleis mordasses i totes les demandes socials que posin en qüestió al règim del 78, els seus partits i les seves institucions. Com la seu “justícia” capitalista i patriarcal que, en el cas de “la manada”, vam veure com es culpabilitza a les dones que pateixen violència masclista.

 

I dels milers de dones que van sortir als carrers contra la violència masclista al crit mundial de “NiUnaMenos”, com en la històrica manifestació del 7N del 2015 a Madrid o contra la reforma de llei de l’avortament que va fer dimitir al ministre Gallardón.

Des de la primera vaga de dones el 8M, vam ser part i vam promoure assemblees en els nostres centres d’estudi, tancaments i vagues per les nostres demandes. Participem en les Trobades de Dones activament, en els debats i la preparació de les vagues del 8M. Sempre trucant a construir un feminisme anticapitalista, antipatriarcal, antiimperialista i de classe, contra el feminisme liberal allunyat de la realitat de la majoria de les dones.

 

La nostra lluita antipatriarcal va lligada a una lluita contra el sistema capitalista

 

A l’Estat espanyol, el govern del PSOE es presenta com un “govern feminista”, però nosaltres sabem que darrere del seu retòrica de “feminisme de la igualtat” el que queda és un govern neoliberal ple de desigualtats amb “rostre de dona”. Sabem que un govern que expulsa les i els immigrants de manera exprés, que manté els acords amb l’Església conservadora, que sosté la precarietat laboral de les dones i aplica les polítiques neoliberals de la UE, no és “feminista”. Aquest no és un govern al servei de la majoria de les dones -les treballadores, les precàries, les pensionistes, les joves que no poden pagar les taxes universitàries o estan en l’atur-. En tot cas, no és més que l’expressió d’un feminisme liberal, meritocràtic, on un petit grup de privilegiades poden trencar el sostre de vidre mentre res canvia en la vida de la majoria de les dones. Mentrestant, emergeix l’extrema dreta com VOX, de manera que més que mai cal construir una alternativa d’esquerra revolucionària, un feminisme anticapitalista, antiracista, antiimperialista i de classe als carrers. Perquè els nostres drets no es pidolen, es conquereixen amb la mobilització.

 

 

 

 

 

PER QUÈ LLUITEM?

Perquè la igualtat davant la llei no és encara igualtat davant la vida, nosaltres ens organitzem per la igualtat davant la vida. Perquè és cada vegada més aguda la contradicció entre l’ampliació de drets conquistada i la materialitat de la vida quotidiana de la majoria de les dones.

  1. Lluitem per NiUnaMenys! Perquè si augmenten els feminicidis -l’última baula d’una llarga cadena de múltiples violències masclistes- és perquè darrere, les “supervivents” estem exposades a major violència sexual, a morts per avortaments clandestins, a l’assetjament i la precarietat laboral, la desigualtat salarial, el racisme i la islamofòbia de gènere. I perquè no volem ser les víctimes sumisses que el patriarcat vol que siguem, no esperem res passivament de l’Estat, els seus partits i institucions. Exigim als carrers els nostres drets cridant a un moviment de dones i feminista independent, per arrencar un dret tan bàsic com que “no ens matin per ser dones”. Alhora que lluitem contra aquesta aliança criminal “patriarcat i capitalisme”. Exigim la implementació de “totes” les mesures necessàries per pal·liar les conseqüències de la violència masclista i prevenir els feminicidis, com l’augment dels centres d’acollida per a les dones i els seus fills i filles víctimes de violència, sota l’autogestió de les organitzacions de dones i les treballadores, amb assistència professional i sense presència policial ni judicial. Per comissions de dones als centres d’estudi, de treball i en els sindicats, independents de les patronals, que gestionin els casos d’assetjament sexual i laboral, i amb llicències pagades per a les treballadores que travessen situacions de violència. Exigim totes les mesures per combatre la brutal precarietat que deteriora a les dones amb malalties laborals no reconegudes i fent més dura la pobresa en les llars i en les seves vides.
  2. Lluitem per una educació sexual per decidir, anticonceptius gratuïts per no avortar i pel Dret a l’avortament legal, segur i gratuït per no morir A tot el món i per a totes! Denunciant que, a més que és un dret negat per a les dones d’altres continents, en l’Estat espanyol és restringit per a les dones immigrants “sense papers” -segons les reaccionàries lleis d’estrangeria-, i per a les menors de 18 anys.

III. Perquè lluitem pels drets de les dones treballadores! Prou de discriminació! A igual treball, iguals condicions, drets i salari. Denunciem la discriminació, l’assetjament i la precarietat laboral, els contractes d’obra i servei, contractes i subcontractes. Per això exigim que totes les treballadores passin a plantilla fixa i prou d’externalitzacions! La prohibició dels contractes temporals i les ETTs, i el pagament de tots els drets per maternitat. Contra les retallades en sanitat, l’educació i els serveis públics que provoca que les càrregues familiars i de la llar augmentin i es facin cada vegada més pesades. Seguim sent aquesta “gran fàbrica invisible” reclosa en les llars, amb la doble jornada de tasques domèstiques i de cures, de forma totalment gratuïta per al capitalisme. Exigim guarderies gratuïtes a càrrec de la patronal i l’Estat en fàbriques i establiments laborals, durant les 24 hores. Residències per a persones depenents gratuïtes.

  1. També lluitem als centres d’estudi, escoles i universitats per una Educació laica en els valors de la igualtat de gènere i la llibertat sexo-afectiva. Per comissions de dones d’estudiants, professores i personal acadèmic no docent i administratiu que lluiti contra la casta acadèmica patriarcal, que transforma a les secretaries o comissions d’igualtat en organismes “buits i burocratitzats”, ineficaços per enfrontar el masclisme a les universitats i centres d’estudis; alhora que imposa obstacles per a la recerca i elimina les assignatures sobre gènere.
  2. Per la separació efectiva de l’Església i l’Estat, la fi del Concordat i la subvenció a l’educació religiosa. Lluitem contra la intromissió de l’Església i els seus valors reaccionaris en les nostres vides, en la nostra sexualitat i educació. Fora els rosaris dels nostres ovaris!
  3. Lluitem pels drets de la diversitat i la llibertat sexual, prou de LGTBIfòbia! Ni a casa, ni al carrer, ni al treball, ni als centres d’estudis. Lluitem contra la moral catòlica que arremet contra la llibertat sexual. Contra la patologització de la transsexualitat. Perquè l’homolesbotransfòbia no para de créixer recuperem l’esperit de Stonewall!

VII. Lluitem contra el racisme, la islamofòbia, la xenofòbia, que reforcen les triples cadenes d’opressió cap a les dones immigrants en aquest Estat imperialista: es va denegar el bàsic dret a la sanitat pública a immigrants “sense papers”! Perquè som antiimperialistes i internacionalistes. Exigim la derogació de la llei d’estrangeria. El tancament dels CIEs. Accés universal i igualitari a la Sanitat Pública i a tots els serveis socials amb independència de la situació legal de cada persona, amb atenció especial de les dones immigrants que sofreixen violència masclista. Ens volen lliurement oprimides: per dones, treballadores i immigrants, però som triplement combatives!

Capitalisme i patriarcat aliança criminal! Avui, enfront de la crisi capitalista, la lluita de les dones es transforma en canal d’expressió del descontent de treballadors, joves i estudiants contra les polítiques d’austeritat. La nostra lluita és la llavor d’una aliança que serà fonamental a l’hora de derrotar al capitalisme patriarcal. I en la lluita per la nostra emancipació intentarem que siguin milions de treballadors i treballadores –la immensa majoria de la població mundial– els qui prenguin a les seves mans aquestes banderes. I així, les més precaritzades que són marginades del sistema, les mestresses de casa recloses en llars individuals, les persones en situació de prostitució o llançades a les xarxes de tracta, podran tenir la veu tan feta callar sota un sistema que les destrueix.

Aquesta aliança no pot construir-se convertint la lluita antipatriarcal en una “lluita contra els homes”. El patriarcat és una mica més que un, varis o molts individus violents: és una manera social de reproducció de les relacions entre els gèneres, basat en la subordinació i opressió de les dones. Alhora, aquesta aliança no ha de fer cas omís al fet que entre les classes explotades, existeix també l’opressió d’uns sobre unes altres.

Però alhora ens proposem trencar les cadenes d’un ordre social capitalista que pesa sobre milions d’éssers humans en tot el planeta. Les nostres conviccions no neixen d’un odi personal, individual. És l’odi social que, com una espurna, va encendre la lluita de classes al llarg de la història. I perquè els drets que hem conquistat amb la nostra lluita, poden retrocedir si no lluitem des de la perspectiva revolucionària d’acabar amb aquest sistema basat en la més abjecta de les jerarquies: en la qual un grapat de persones viu a costa de l’explotació descarnada de milions d’éssers humans. I avui més que mai, perquè en ple segle XXI, per legitimar les desigualtats de classe cada vegada més evidents, el capitalisme necessita les múltiples opressions cap a les dones del sistema patriarcal. Per això reprenem la tradició de les dones revolucionàries, com Clara Zetkin, Rosa Luxemburg i moltes altres, que es van proposar organitzar a les dones treballadores en una gran organització revolucionària al costat dels seus companys homes, per a lluitar contra l’explotació capitalista i totes les opressions.

Que hàgim de lluitar pel dret a no ser assassinades per ser dones, i que els nostres drets retrocedeixin constantment, mostra que qualsevol conquesta pot retrocedir sota un sistema que mai anirà ampliant evolutivament els nostres drets i que no deixa marge per a una lluita individual per l’emancipació de les dones.

Per tot això ens proposem organitzar Pan y Rosas amb vosaltres, joves i estudiants, treballadores o futures treballadores, precàries, immigrants. I amb totes les dones que en el seu lloc de treball i estudi lluiten dia a dia contra les conseqüències de la crisi. Perquè els nostres drets no es demanen, es conquisten!

comment No comments yet

You can be first to leave a comment

mode_editLeave a response

Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person. Required fields marked as *

menu
menu