Mes tràgic de la violència masclista: 13 feminicidis al desembre i 48 en el que va d’any

Desembre de 2022 serà recordat com un mes tràgic de la violència masclista per ser el mes amb major nombre d’assassinats a dones des que es van començar a registrar xifres en 2003. El número d’assassinades reconegut com a feminicidis ascendeix en aquests moments a 13, amb un altre cas en recerca encara sense confirmar. Si es confirma com a violència masclista, al desembre s’hauria comès un feminicidi cada 2,2 dies. Del diumenge al dijous s’ha donat un feminicidi cada 24 hores.

En el que portem d’any, i segons les xifres oficials del Ministeri d’Igualtat, han tingut lloc 48 feminicidis. No obstant, la web feminicio.net dedicada a fer informes i estadístiques sobre els assassinats a dones llança unes xifres encara més terribles. Segons aquest portal la xifra d’assassinats de dones en 2022 és de 99, dels quals 93 són considerats feminicidis, gairebé el doble de les dades aportades per Igualtat, i en aquest cas 17 més dels que es van donar en 2021. Aquesta web no sols té en compte els assassinats de dones per part de les seves parelles o exparelles, o dins de l’àmbit familiar, sinó tots els assassinats de dones a les mans d’homes.

El feminisme surt al carrer per ni una menys

Davant aquesta situació ahir es van concentrar centenars de persones enfront del Ministeri de Justícia a Madrid al crit de ni una menys, vives ens volem! La crida d’urgència de la plataforma 8M sota el lema “Estat còmplice, les feministes responem”, va córrer com la pólvora per les xarxes socials i grups de whatsapp.

El cansament per les violències masclistes, de la que la seva dramàtica expressió en són els feminicidis, es va demostrar també el passat 25N en el qual milers de dones van sortir als carrers en totes les ciutats i pobles. La violència masclista, que s’ha estès aquest desembre en una suma d’assassinats que fan d’aquest mes el pitjor i d’aquesta última setmana el repunt més estès en el temps des que es registren xifres, no són una excepció sinó una mostra de major impacte d’una realitat constant. Des de 2003 1.181 dones han estat assassinades segons les xifres oficials.

Comitè de crisi del Govern per continuar reforçant el punitivisme de l’Estat

Per part seva, des del Ministeri d’Igualtat es convocava aquest dimecres un Comitè de crisi sobre violència masclista al costat del Ministeri d’Interior. Entre les mesures debatudes i traslladades figuren les de millorar la coordinació i informació interinstitucional, reformar el sistema policial de valoració del risc, així com la formació i la col·laboració ciutadana.

Des d’Igualtat han centrat el seu discurs a insistir a la societat que “estigui alerta” i seguir la senda de reforçar les institucions com la policia. Aquesta és la resposta institucional davant unes dades que destapen una realitat molt profunda: l’aliança criminal entre capitalisme i patriarcat.

La pretensió és continuar reforçant unes institucions que com denúncia el feminisme són “còmplices” en el capitalisme patriarcal, quelcom que s’ha demostrat totalment ineficaç a l’hora de frenar la violència masclista.

A les dramàtiques xifres de feminicidis hem de sumar a més altres múltiples violències que també enfrontem les dones. La bretxa de les pensions i la bretxa salarial, de 33,8% i 24% respectivament; les realització de les tasques de cures no remunerades; o la precarietat laboral que s’enceba especialment amb nosaltres. Una desigualtat que s’aprofundeix en un context d’inflació i abandó de serveis públics com la sanitat, l’educació o la llei de dependència i que no és una realitat aliena i separada de les expressions més brutals de la violència masclista com els feminicidis, sinó que forma part d’aquesta llarga cadena de violències que sofrim les dones.

No obstant això, totes aquestes problemàtiques que afecten la majoria de les dones, a les més oprimides, les treballadores, les més pobres, les migrants, etc., no estan en l’agenda del debat del Govern o del Ministeri d’Igualtat. Al contrari, el feminisme institucional que proposa l’estratègia punitivista per acabar amb la violència cap a les dones, i que per a això reforça el poder repressiu de l’Estat amb tota probabilitat l’utilitzarà de manera directa contra els sectors socials més vulnerables, racialitzats, precaritzats.

Només per la via de l’autoorganització de les dones en els nostres barris, veïnats i centres de treball, mitjançant la mobilització i la lluita i la coordinació amb la resta de sectors oprimits i explotats podrem combatre les causes estructurals la societat capitalista i patriarcal.