La pandèmia va fer visible l’encreuament entre gènere, racisme i capitalisme

La pandèmia va fer visible l’encreuament entre gènere, racisme i capitalisme

“Hi ha un encreuament molt clar entre el racisme i la qüestió de gènere, perquè les dones migrants són de les més explotades de la classe treballadora”, va assegurar Josefina Martínez en l’entrevista, que va abordar diversos temes: el feminisme liberal i la falsa idea de la sororitat entre totes les dones més enllà de la seva pertinença de classe; el discurs “anti gènere” de l’extrema dreta i els paranys del “mal menor”; les conseqüències de la pandèmia, que agreuja la precarietat de les dones treballadores; o la lluita per acabar amb el capitalisme i per una societat sense opressions ni explotació.

“No hi ha sororitat possible entre totes les dones quan existeixen trinxeres de classe enfrontades”, va explicar, fent referència a la figura d’Ana Botín, la presidenta del Banc Santander, qui ocupa el rànquing entre les dones més riques del món. Les dones que lluiten per tenir un habitatge, per no ser expulsades de les seves cases, o les dones que ocupen terres a l’Argentina, no comparteixen res amb dones com Ana Botín, que han continuat acumulant milions durant la crisi. “El feminisme liberal oculta les profundes diferències de classe que hi ha entre les dones”. També és fals, va assenyalar, que l’arribada d’una dona al govern canviï la situació de les dones: “Mirem l’Alemanya de Merkel”.

Carlos Capasso, d’Editorial Akal, va preguntar sobre la crisi que s’ha obert amb la pandèmia i el debat entre alguns intel·lectuals sobre les possibilitats d’un col·lapse del capitalisme. “Les pandèmies i la desocupació crònica són mostres de la barbàrie a la qual porta el capitalisme”, va respondre Josefina Martínez. “Però el capitalisme sol no caurà, cal derrotar-lo amb una poderosa força social, que nosaltres pensem que està en la classe obrera a escala mundial, les dones i la joventut”.

“En això reprenem el pensament de Rosa Luxemburg, en el sentit que no és possible humanitzar el capitalisme. Ella diu que pensar que és possible humanitzar-ho, és com pensar que la mar de l’amargor capitalista es pot transformar amb petites cullerades de polítiques democràtiques. I això és bastant utòpic”, va assenyalar Martínez.

En l’entrevista s’aborda també la situació generada per la pandèmia en l’Estat espanyol i la criminalització que es fa des dels governs cap als sectors populars i juvenils. “Abans van dir que la culpa del contagi era la manifestació del 8M, ara diuen que són els barris pobres, o els joves, o les persones migrants. Sempre tracten de culpabilitzar a sectors que es mobilitzen o sectors populars. El que no diuen és que durant vint anys es van retallar els pressupostos de sanitat, es va acomiadar a desenes de milers d’infermeres i metges, les residències d’ancians, que van ser un dels focus amb major quantitat de morts, van ser lliurades a empreses privades que feien negocis i no els importava la vida de les persones majors.”

Per part seva, Cynthia Burgueño va abordar com la pandèmia afecta en particular a les dones treballadores: “Si abans sectors de treballadores, aquí i en el món, han estat en primera línia lluitant i autoorganitzant-se contra la precarietat laboral, l’explotació i les múltiples violències de gènere, avui enfront de la crisi del coronavirus estan una altra vegada en la primera línia de les tasques de la producció i la reproducció. Tasques que avui es consideren essencials, però que el sistema capitalista i patriarcal històricament les ha situat en les últimes de les categories, infravalorant-les, per a imposar major explotació, tota mena de bretxes i desigualtats”.

Burgueño també va explicar que aquesta crisi es concreta en tres esferes: en els acomiadaments massius en sectors sense contracte o de contractes precaris; en una major explotació en els sectors essencials altament feminitzats (neteja, sanitaris o supermercats); i en l’esfera que correspon a les cures, sigui en la llar o com a treballs assalariats.

“En el nostre llibre ’Patriarcat i Capitalisme’ dediquem un capítol especial a aquesta última qüestió, perquè la crisi va deixar veure que, sota aquest sistema capitalista patriarcal, totes aquestes tasques de cures són necessàries per a la reproducció de la força de treball i que són una sustentació fonamental de la producció del capital”, explica. L’autora també va qüestionar les teories que busquen analitzar les esferes reproducció-producció com a sistemes separats, passant per alt els vincles cada vegada més directes entre el treball de la llar i l’explotació laboral.

“Les tasques de cures no pertanyen exclusivament a l’esfera privada; qüestió exposada en plena pandèmia quan les condicions laborals en els treballs assalariats vinculades a les cures també s’estan fent insuportables per a les treballadores”, va afirmar.

Totes dues autores es van referir també a la lluita per l’avortament a l’Argentina i a Amèrica Llatina:

“El dret a l’avortament és una qüestió de vida o mort, encara més en temps de pandèmia en els quals avortar de manera clandestina és encara pitjor. Per això és doblement criminal que en el govern a l’Argentina segueixi endarrerint burocràticament el projecte de llei i no sigui una prioritat després del moviment de la marea verda, un moviment que continua viu per un dret que és elemental com és el de l’avortament legal, lliure i gratuït”.

Finalment, va sintetitzar l’objectiu que van tenir com a autores en escriure el llibre “Patriarcat i capitalisme”:

“Com a part del moviment de dones i feminista, en el qual nosaltres participem crom parteix de l’agrupació internacional Pan y Rosas, el llibre busca aportar el punt de vista d’un feminisme marxista, un feminisme que necessàriament és anticapitalista, antiracista i antiimperialista. I per això un llibre militant, en debat col·lectiu amb les nostres companyes de Pan y Rosas, el pròleg dels quals va escriure Andrea D’Atri, fundadora de Pan y Rosas a l’Argentina. I és militant perquè tracta d’analitzar, però alhora posicionar-se, sobre diferents temes d’actualitat com el feminisme liberal, la feminització de la força laboral, la croada anti gènere de l’extrema dreta, la islamofòbia, el racisme i les migracions, el debat sobre la prostitució, la lluita per l’alliberament sexual i contra la violència masclista, i algunes aportacions als nous debats del feminisme anticapitalista. Ens posicionem en tots aquests debats des del punt de vista d’un feminisme revolucionari, deixant plantejada la perspectiva de lluitar per una societat de nou tipus, perquè el capitalisme condemna a gran part de la població a haver de lluitar per a sobreviure”.

comment No comments yet

You can be first to leave a comment

mode_editLeave a response

Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person. Required fields marked as *

menu
menu