Com a marxistes podem desenvolupar plenament una estratègia d’emancipació de les dones

Com a marxistes podem desenvolupar plenament una estratègia d’emancipació de les dones

“Per als homes i dones que estem avui aquí, debatre, reflexionar sobre els complexos problemes de gènere i la nostra estratègia d’emancipació des del marxisme, és un gran repte”, va dir Marta Clar, jove militant de Pa i Roses de Barcelona.

La jornada va tenir l’objectiu de reflexionar les basis estratègies que ens permetran avançar a construir organitzacions àmplies de dones, independents de l’Estat capitalista i les seves institucions a Europa, on la majoria de les dones, les treballadores, estudiants, immigrants, joves estiguin al capdavant de la conquesta de tots els seus drets.

Per a això es van desenvolupar tallers sobre les qüestions crucials que enfrontem avui les dones i sectors LGTBI i que travessen els principals debats dins del moviment feminista i de dones. La qüestió de la prostitució, els debats sobre el moviment queer, les violències masclistes, l’enorme història de lluita del moviment LGTBI i els seus reptes actuals, l’actualitat de les aportacions teòriques de les revolucionàries marxistes com Rosa Luxemburg, Clara Zetkin i Alejandra Kollontai, van anar els principals temes.

Ver imagen en TwitterVer imagen en TwitterVer imagen en Twitter

A més de reflexionar i debatre sobre aquests grans problemes, desenvolupem posicionaments i propostes programàtiques, moltes d’elles en debat amb els corrents actuals del feminisme molt influenciades per les idees del postmodernisme.

Com a tancament final, reflexionem sobre les estratègies d’emancipació de les dones i dels diferents “feminismes” en debat, enfront de l’actual crisi capitalista, para des d’aquí explicar la nostra estratègia com a marxistes. Expliquem els diàlegs i controvèrsies entre el marxisme i el feminisme, al voltant dels següents debats: gènere i classe, orígens del patriarcat i el seu desenvolupament sota el capitalisme, i subjectes d’emancipació de la dona.

Partim dels diàlegs i controvèrsies entre el marxisme i el feminisme dels anys 60’-70’ enfront de la crisi capitalista, que s’estan reactualitzant a la calor d’un qüestionament, encara inicial, del feminisme “institucional” imperant des de la dècada del 80-90. El feminisme dels 60-70 era anti-institucional i sorgeix en un context insurreccional a nivell mundial amb el Maig Francès, tardor calenta italià o les mobilitzacions pacifistes i estudiantils a EUA, entre uns altres.

Ver imagen en TwitterVer imagen en TwitterVer imagen en TwitterVer imagen en Twitter

Les tendències més radicalitzades van ser impulsades per dones que provenien d’altres organitzacions d’esquerra o moviments emancipatoris, amb experiències polítiques i militants d’esquerra. Moltes d’elles eren marxistes, però repudiaven la discriminació al fet que es veien sotmeses en les seves organitzacions polítiques (moltes d’organitzacions guerrilleres o stalinistes, entre altres). I és així que, en la seva majoria, es desenvolupa com un enfrontament amb els partits d’esquerra, particularment amb l’estalinisme on la ruptura entre feminisme i marxisme és molt fort.

Això les va portar a desenvolupar organitzacions no jerarquitzades i espontànies de dones (fins i tot radicalment separatistes), on l’objectiu central és la “autoconcienciació”que donaria el significat polític dels sentiments, les percepcions i les pràctiques naturalitzades en la vida quotidiana. Aquest exercici de “autoconciència” donaria pas a l’alliberament sexual i la creativitat que permetrien llavors transformar les relacions opresives

Ver imagen en TwitterVer imagen en TwitterVer imagen en Twitter

Reprenem críticament aquests debats i ens diferenciem de l’estratègia del feminisme radical, pel qual no hi haurà canvi social sense una revolució cultural que ho precedeixi. Serà en els 80’ quan el moviment feminista es reconciliarà amb les institucions (universitats, partits, de l’Estat) desplaçant l’acció als carrers cap a altres àmbits; qüestió que travessa a tot el moviment feminista actual, sent hegemòniques les idees del postmodernisme amb les quals també ens diferenciem en relació als grans problemes actuals que hem debatut en els tallers.

Dur a terme aquests debats des del marxisme, ens obliga a diferenciar-nos tallantment d’un “fals marxisme”, l’estalinisme, que Andrea D’atri, en el seu llibre “Pan y Rosas” crida “revisionisme anti-femení”, i plantejar així la nostra estratègia emancipatòria com a marxistes. I explicar el rol que l’estalinisme va jugar a Europa com a continuïtat i reproducció de les aberracions provocades pel règim de Stalin en la URSS (sota el qual, entre altres coses, es va prohibir l’avortament en la Unió Soviètica, es va condemnar la prostitució i es va criminalitzar l’homosexualitat).

“Aquest va ser el principal factor que va portar a una gran ruptura entre feminisme i marxisme. I un dels nostres reptes és aportar a la recomposició del marxisme amb el moviment de dones i feminista, començant per netejar-ho de les banderes de l’estalinisme, que va tenir un gran pes i tradició en l’esquerra europea”, va dir Lilly Freytag, militant de Pan y Rosas de Berlín.

A més del taller especial on expliquem les aportacions teòriques de grans dones marxistes, hem explicat com les idees del marxisme han donat resposta, molt abans que el feminisme del segle XX, a qüestions candents com la prostitució, les tasques domèstiques, l’amor lliure i idees enormement alliberadores contra el matrimoni i la monogàmia.

Ver imagen en TwitterVer imagen en TwitterVer imagen en TwitterVer imagen en Twitter

Per desenvolupar la nostra estratègia d’emancipació de les dones, no comencem “de zero”. Pan y Rosas és una organització internacionalista que va néixer a Argentina on avui compta amb més de 2000 dones, que es va estendre a Mèxic, Xile, Brasil i Bolívia. I que tenim el repte, difícil però d’una gran importància estratègica, de construir agrupacions a Europa, on estem donant petits però grans passos.

Ens hem basat en la gran quantitat d’elaboracions i articles de les nostres companyes llatinoamericanes. I principalment en el llibre “Pan y Rosas. Pertinença de gènere i antagonisme de classe en el capitalisme”, escrit per Andrea D’Atri, fundadora de Pa i Roses d’Argentina. Un llibre que ja va ser difós en l’Estat espanyol, traduït a l’italià i que avui estem donant passos en les traduccions al francès i alemany i que és les bases fundacionals que ens estan permetent avançar en la nostra reflexió, com a armes militants per actuar activament en el moviment de dones europeu. Alhora que estem donant primers passos a actualitzar aquestes elaboracions a la calor dels debats específics del moviment feminista a Europa i de les principals referents feministes.

A més d’aquesta intensa jornada, realitzem una reunió de dones per coordinar el nostre treball a Europa. Ens hem proposat grans reptes, a més d’avançar en la traducció del lliuro Pa i Roses, continuar i aprofundir les nostres elaboracions reactualitzant el marxisme a la calor dels debats del moviment feminista a Europa.

Ver imagen en Twitter

Intercanviem diferents experiències, com la intervenció en la lluita de classes, com va ser el cas de les vagues de Panrico o Telefónica-Movistar en l’Estat espanyol, així com desenes de lluites on ens vam proposar no només visibitlizar el rol protagonista de les dones treballadores, sinó actuar en comú amb elles enfront de les demandes democràtiques més sentides per totes les dones. L’impacte que van tenir les dones de Panrico, en les seves 8 mesos de vaga, participant de les manifestacions pel dret a l’avortament o contra els feminicidis, demostra que la classe treballadora pot donar resposta als problemes de totes les dones. I planteja un repte a tot el moviment feminista i de dones: l’aliança amb tots els sectors oprimits de la societat.

Alhora ens vam proposar seguir actuant enfront de tots els problemes de la majoria de les dones i les joves, participant activament en la lluita per drets elementals com el de l’avortament o contra les múltiples violències masclistes, contra el racisme i la xenofòbia cap a les dones immigrants amb una perspectiva internacionalista i antiimperialista. Contra la LGTBIfòbia.

“El moviment feminista actual, institucionalitzat i després de dècades d’haver abandonat els carrers, s’ha allunyat de la majoria de les dones que no veu en el feminisme una sortida als grans problemes que ha d’enfrontar davant la crisi. Moltes vegades les nostres idees van a contra corrent de les estratègies limitades del feminisme actual. Però nosaltres parlem dels principals problemes de les dones: la precarietat laboral, la desigualtat salarial, la doble opressió de les tasques domèstiques, la violència masclista molt legitimada per les institucions, la tracta i la mercantilització de milions de dones al món. Per això tenim el desafiament de confluir amb un moviment de dones que comenci a radicalitzar-se als carrers. Pel que no fa falta rebaixar les nostres idees, sinó que, com a dones marxistes, podem desenvolupar plenament la nostra estratègia d’emancipació de les dones”, va dir Verónica Landa, militant de Pan y Rosas de l’Estat Espanyol.

 

(ver versión en castellano)

Cynthia Lub

Historiadora y trabajadora precaria, Barcelona.

View more articles Subscribe
comment No comments yet

You can be first to leave a comment

mode_editLeave a response

Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person. Required fields marked as *

menu
menu