25N ¡Sus violencias, nuestra lucha! Día de lucha Internacional contra la violencia a las mujeres

25N ¡Sus violencias, nuestra lucha! Día de lucha Internacional contra la violencia a las mujeres
(castellano)

Hoy como ayer, en el Día Internacional contra la Violencia hacia la Mujer salimos a las calles como parte de una lucha diaria contra las múltiples violencias y cadenas de opresión que se ciernen sobre las mujeres.

En 2014 son ya difíciles de calcular las mujeres asesinadas por violencia machista. En la última década, aproximadamente fueron 640 mujeres, aunque según las limitadas cifras oficiales. Pero el feminicidio es el último eslabón de una larga cadena de todo tipo de violencias que sufrimos las mujeres, legitimadas por el Estado e instituciones tan reaccionarias como la Iglesia. Detrás de cada mujer asesinada, existieron múltiples opresiones que las “sobrevivientes” sufrimos a diario de parte del sistema patriarcal: la humillación, la vejación, el maltrato psicológico, la dominación, la desvalorización de los cuerpos por no corresponder a los “modelos de belleza”, entre otros. Esta larga cadena va creciendo, y así es que las mujeres estamos expuestas al acoso callejero, las violaciones.

Hacemos frente a una educación sexista, patriarcal y hondamente influenciada por la moral de la Iglesia, donde la educación sexual está casi ausente. Pero nuestra lucha en las calles hizo retroceder la reaccionaria Ley del Aborto del PP y la Iglesia. Esto fue un gran paso que demuestra que la lucha en las calles y la organización de las mujeres es efectiva, y que hace falta construir un gran movimiento de mujeres combativas que continúen luchando por sus derechos, contra este sistema capitalista y patriarcal.

Las mujeres representamos el mayor porcentaje de precariedad y desempleo en el Estado español. Nos despiden por ser madres y existen cada vez más obstáculos para la conciliación efectiva de la vida laboral y familiar. La brecha salarial entre mujeres y hombres en los mismos puestos de trabajo ronda el 23% de diferencia en el Estado español.

Reivindicamos la lucha de la juventud precaria; de las mujeres inmigrantes; la de las mujeres trabajadoras por sus derechos como las de Panrico, Coca-Cola, las mineras asturianas, las trabajadoras de la limpieza de Madrid, Zaragoza, Valencia y tantas otras, que con su lucha nos muestran un ejemplo a seguir.
Nuestra lucha implica también la disputa contra los valores y costumbres impuestos por la clase dominante y su cultura de violencia. Una violencia que podrá ser totalmente desterrada cuando rompamos las cadenas que ciñen a la humanidad, bajo este régimen capitalista.

Por todo esto, desde Pan y Rosas no pedimos, ¡exigimos!

• Hogares transitorios para mujeres y sus hijos e hijas, víctimas de violencia; garantizados por el Estado y bajo el control de las propias mujeres, las organizaciones de mujeres y las trabajadoras, con asistencia profesional y sin presencia policial y judicial.
• Comisiones de mujeres en los centros de trabajo y en los sindicatos, independientes de las patronales, que tomen los casos de acoso sexual y laboral, así como los casos de discriminación hacia las mujeres y que también exijan licencias pagadas para las trabajadoras que atraviesan situaciones de violencia.
• La separación efectiva de la Iglesia y el Estado, el fin del Concordato y la subvención a la educación religiosa.
• Educación sexual sin tabúes y gratuita, dentro de una educación laica.
• El fin de la discriminación, el acoso y la precariedad laboral, así como los contratos de obra y servicio, subcontratas y contratas. Todas las trabajadoras a plantilla fija con los mismos derechos. Prohibición de los contratos temporales y las ETTs.
• El pago de todos los derechos por maternidad.
• Derogación de la ley de extranjería. Cierre de todos los CIEs. Derechos y prestaciones para todos y todas independientemente de su lugar de origen. Acceso universal e igualitario a la Sanidad Pública.

…y te invitamos a marchar junto a nosotras este 25 de noviembre ¡Sus violencias, nuestra lucha! Como cada 25 de noviembre celebramos el Día Internacional contra la Violencia hacia la Mujer. Hoy igual que ayer, seguimos teniendo mucho por lo que luchar. Entendemos este simbólico día en un marco de lucha diaria contra las múltiples violencias y cadenas de opresión que se ciernen sobre las mujeres.

 

 

 

(català)

25N Les seves violències, la nostra lluita!

Avui com ahir, el Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, sortim als carrers com a part d’una lluita diària contra les múltiples violències i cadenes d’opressió que recauen sobre les dones.

El 2014 són ja difícils de calcular les dones assassinades per violència masclista. A la última dècada, aproximadament van ser 640 dones, tot i que segons les limitades xifres oficials. Però el feminicidi és l’últim esglaó d’una llarga cadena de tot tipus de violències que sofrim les dones, legitimades per l’Estat i institucions tant reaccionàries com l’Esglèsia. Darrera de cada dona assassinada van existir múltiples opressions que les “supervivents” sofrim a diari de part del sistema patriarcal: la humiliació, la vexació, el maltractament psicològic, la dominació, la desvalorització dels cossos per no correspondre als “models de bellesa”, entra d’altres. Aquesta llarga cadena va creixent, tant és així que les dones estem exposades a l’assetjament als carrers, o les violacions.

Ens enfrontem a una educació sexista, patriarcal i profundament influenciada per la moral de l’Església, en la què la educació sexual està gairebé absent. Però la nostra lluita als carrers va fer retrocedir la reaccionària Llei de l’Avortament del PP i l’Església. Això va ser un gran pas que demostra que la lluita als carrers i l’organització de les dones és efectiva, i que fa falta construir un gran moviment de dones combatives que continuïn lluitant pels seus drets, contra aquest sistema capitalista i patriarcal.

Les dones representem el major percentatge de precarietat i atur a l’Estat espanyol. Ens fan fora de la feina per ser mares, i existeixen cada cop més obstacles per a la conciliació efectiva de la vida laboral i familiar. L’escletxa salarial entre dones i homes en els mateixos llocs de treball ronda el 23% de diferència a l’Estat espanyol.

Reivindiquem la lluirà de la joventut precària; de les dones immigrants; la de les dones treballadores pels seus drets, com les de Panrico, Coca-Cola, les mineres asturianes, les treballadores de la neteja de Madrid, Saragossa, València i tantes altres; que amb la seva lluita ens mostren un exemple a seguir.

La nostra lluita implica també la disputa contra els valors i costums imposats per la classe dominant i la seva cultura de violència. Una violència que podrà ser totalment desterrada quan trenquem les cadenes que estrenyen la humanitat, sota aquest règim capitalista.

Per tot això, des de Pan y Rosas no demanem, exigim!

  • Llars transitòries per dones i els seus fills i filles, víctimes de violència; garantides per l’Estat i sota control de les pròpies dines, les organitzacions de dines i les treballadores, amb assistència professional i sense presència policial i judicial.
  • Comissions de dones als centres de treball i sindicats, independents de les patronals, que tractin els casos d’assetjament sexual i laboral, així com els casos de discriminació cap a les dones i que també exigeixin llicències pagades per a les treballadores que estan en situacions de violència.
  • La separació efectiva de l’Església i l’Estat, la fi del Concordat i la subvenció a l’educació religiosa.
  • Educació sexual sense tabús i gratuïta, dins d’una educació laica.
  • La fi de la discriminació, l’assetjament i la precarietat laboral, així com els contractes d’obra i servei; subcontractes. Totes les treballadores com a plantilla fixa amb els mateixos drets. Prohibició dels contractes temporals i les ETTs.
  • Els pagaments de tots els drets per maternitat
  • Derogació de la llei d’estrangeria. Tancament de tots els CIEs. Drets i prestacions per a tots i totes independentment del seu lloc d’origen. Accés universal i igualitari a la Sanitat Pública.

… i et convidem a manifestar-te amb nosaltres aquest 25 de novembre. Les seves violències, la nostra lluita! Com cada 25 de novembre, celebrem el Dia Internacional contra la Violència cap a la Dona. Avui igual que ahir, seguim tenint molt pel qual lluitar. Entenem aquest simbòlic dia en un marc de lluita diària contra les múltiples violències i cadenes d’opressió que oprimeixen les dones.

menu
menu